Adam Majó

D’un lloc on venen peix  en diem  peixateria. Ara i fa 1000 anys. D’un establiment on  hi anem a menjar, beure i a  trobar-nos amb gent -socialitzar-nos en diríem ara- se’n pot dir, en canvi, de moltes maneres. Primer en dèiem taverna (us restringiu d’una paraula llatina que vol dir botiga). Més endavant, la consolidació d’una aristocràcia urbana necessitada d’espais de relació però en cap moment disposada a barrejar-se amb el poble baix feu aparèixer els salons de te (i xocolata), llocs refinats on es prenien aquests exòtics productes. Així mateix, amb l’ascens de la burgesia sorgí un nou tipus d’establiment, en que no es requeria títol nobiliari, però si una certa butxaca. Eren els cafès, amb el model parisenc com a referència general a imitar. Més endavant, amb la consolidació dels USA com a primera potència econòmica, militar i, també, cultural, arribaren els bars (o snack-bars),  caracteritzats pel menor us de les taules en benefici d’un mostrador llarg i alt: la barra (d’aquí en ve el nom), dirigits a un públic ampli que ja té accés a la societat de consum. Però tampoc aquest model va tenir una vida excessivament llarga, i a finals del s XX ja s’obrien pocs establiments amb aquesta denominació. Es tractava de cercar qualificatius que donessin un aire renovat i diferent al concepte de sempre. Recuperant antigues terminologies, com taverna o cafè, buscant noms a l’estranger, com Bistrot (adaptació francesa d’una paraula russa), pub (com els que triomfaren a Manresa als anys vuitantes) o Frankfurt (un establiment genuïnament català)  o introduïnt denominacions pedants, per obvies, com local o espai.

Canvia el públic objectiu, la decoració, els aparells utilitzats i, una mica, els productes a consumir, però, al cap de vall, hi anem a fer el mateix que ara fa deu o quinze segles enrera. Perquè doncs tants canvis de denominació? Doncs perquè, des de sempre, aquest ha estat una activitat molt carregada de prejudicis, basats en fets objectius, com el beure en excés o l’adicció al joc, o difosos interessadament per les autoritats, civils o religioses, i les classes dominants, que han vist en la taverna, els bars o els cafès, llocs on el poble es reunia, parlava, criticava al poder i, sovint, conspirava. A la Catalunya continguda i puritana de la que Manresa és un exemple excel.lent, encara ara està socialment ben acceptat anar al bar a esmorzar, a llegir el diari i, darrerament, a veure el futbol, però dedicar-hi una estona a la tarda-vespre, com es tradició al País basc, a les Illes britàniques o a Andalusia, per exemple, segueix estant mal vist. Els canvis de denominació de l’activitat han estat sempre intents de trobar eufemismes, de rentar rentar-li la cara i estalviar-se les connotacions negatives.

És  a partir d’aquesta d’aquesta baixa consideració social, que s’entèn que a casa nostre hi hagi tants bars lletjos, desavinents i mal portats.