Definitivament, el solar de davant del Baixador dels FGC, a sobre l’Insitiut Lluís de Peguera està de pega. El Pla d’Odenació Urbana Municipal (el POUM) de Manresa, el Pla General, tal i com és anomenat sovint, que fou redactat als anys 80 amb els primers ajuntaments post-franquistes i revisat l’any 1997, indica clarament que aquest espai s’ha de destinar a zona verda, a parc urbà. Inicialment l’obstacle per tirar endavant allò que indica el Pla (per això són els plans, no?, per executar-los) era la titularitat, privada evidentment. Per això durant alguns anys en aquest espai s’hi van ubicar diferents activitats provisionals, entre elles un mini-golf (i no és broma). L’estratègia per avançar, per desencallar, com en van dir aleshores, fou renunciar a una tercera part del terreny i modificar-ne la qualificació perquè s’hi pogués construir (amb la lògica emprenyada dels veïns de darrera que es van trobar amb uns edificis on es pensaven que hi hauria parc) a canvi que la resta passés a mans del municipi. Superat l’escull més important, la propietat, des de la regidoria de participació ciutadana d’aleshores –parlo de fa vuit o nou anys- es va promoure un procés destinat a decidir, entre tots i totes, com havia de ser la futura zona verda. Misteriosament, però, del resultat del debat i del projecte resultant no se’n va saber mai més res. Des de l’equip de govern de l’època van pensar que era una llàstima “desaprofitar” un espai tant cèntric i ben situat per fer-hi un parc i que potser podrien esperar a veure si a algú (de la casa o de més amunt) se li acudia una opció millor. Cada cop que se’ls demanava per la reurbanització definitiva fugien d’estudi i, sense reconèixer que havien canviat d’opinió, afirmaven que ja es faria, més endavant… Fins que van arribar les obres de millora de l’esmentat institut i van servir d’excusa perfecte per mantenir el tema aturat uns quants anys més, mentre s’ho rumiaven.
Ara, amb un nou equip de govern i amb els mòduls prefabricats –les cargoleres- a punt de desaparèixer, des del departament d’urbanisme (i paisatge) de l’Ajuntament segueixen sense dibuixar el projecte definitiu d’allò que diu el Pla general des de fa més de trenta anys, un parc, i sense explicar públicament perquè no ho fan i quina és l’alternativa que plantegen.
Des de la CUP pensem que Manresa és una ciutat prou atapeïda i grisa com per tornar renunciar a un espai verd previst des de fa tants anys i que podria servir pel barri, per l’Institut i per tota la ciutat. Però, en tot cas, demanem -exigim- als altres grups municipals, i sobretot al que ocupa les regidories de govern, que s’expliquin, que diguin perquè no volen fer allò que diu el POUM i què és el què proposen.
