Adam Majó

Xuts a pals

2 de juny de 2009
7 comentaris

El metge de Puigcerdà

Diuen que acabarà a Convegència, com l’Hortalà o en Colom, però ves que no siguin molts convergents, els que acabin a les files d’en Carretero. Des que Gerardo Iglesias, fa molts anys, va deixar la secretaria general el PCE per tornar a baixar a la mina, a Astúries, que no havia vist un polític d’una certa rellevància tornar a la seva feina anterior.  Només per això, i per la seva manera de parlar, planera i directa, ja compte amb la meva simpatia inicial.
Però és que, a més, té tota la raó quan diu que un partit pòlític partidari de la independència ha de bastir la seva estratègia entorn aquest objectiu, i no sobre lògiques pròpies de l’autonomisme immobilista, i que si bé la gent tenim tot el dret a no saber si som unionistes ( favorables a mantenir la unió amb Espanya) o independentistes (tot el contrari), els partits sí que tenen la obligació de definir-se, de mullar-se i deixar enrera actituds volgudament ambigües i expressament equivoques, com la de CiU o, sovint, ICV,  que són un frau als votants i a  la societat

També la a clava, l’ex-alcalde, quan diu que sense capacitat per regular la recaptació d’impostos, amb una despesa corrent  (mestres, personal sanitari, policia i sous diversos) que se li menja el pressupost ordinari i amb un Estat que torpedina tots els intents de legislar amb una certa ambició, el marge que li queda a l’actual govern tripartit per prendre mesures socials gaire diferents de les que faria Convergència és mínim. Sense política fiscal pròpia, sense recursos i amb la capacitat legislativa qüestionada, ja m’explicareu quin coi de polítiques d’esquerres, o com vulgueu dir-ne, es poden fer des del govern de la Generalitat.
Amb el que no coïncideixo amb en Joan, és amb la idea d’una llista única de tots els independentistes a les eleccions al parlament de Catalunya. En primer lloc, perquè abans ens hauríem de posar d’acord en els passos a fer i els instruments a utilitzar i, en segon lloc, perquè els partits no són només allò que poden fer si manen, sinó també allò que critiquen, que proposen i que expliquen i, en aquest sentit, d’independentistes n’hi ha que tenen, que tenim, projectes de societat i interessos a defensar substancialment diferents, i això no pot quedar diluït en nom d’una coïncidència concreta, per molt important que aquesta sigui. Una altra cosa és que tinguem la obligació, això sí, de parlar i d’arribar a acords per avançar en allò que ens uneix, i que no és poc, la  voluntat d’esdevenir els millors veïns d’Espanya, i de França. 

Baixar de l’hora
30.12.2008 | 12.48
Ja ho deiem
10.07.2008 | 11.43

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Crec que has fet una anàlisi molt acurada del plantejament al voltant de RCat i el Carretero, ara bé, crec que la conclusió no és però la més correcta.

    Crec profundament que tots aquells que defensem univocament la independència hauríem d’unir esforços per assolir-la i si pot ser en una única candidatura les properes eleccions al Parlament molt millor.

    La defensa de un model de societat tambés es pot fer des d’aquesta llista única i més quan el que proposa és un assamblearisme pur per prendre aquelles decisions sobre política social, econòmica o cultural que ens poden allunyar. O és que no poden fins i tot anar plegats al Parlament saben el que defensem primerament, i aleshores cadascú dels parlamentaris si hi ha diferència d’opinió en el si de l’associació votar de forma diferenciada en funció de la força de les opinions. No és senzill de fer això, units pel que és definit com eix bàsic, col·laboratius en el que ens separa. 

    Segurament aquestes eleccions europees voti II, al igual que les CUP, perquè crec que és l’opció que millor pot defensar el meu dret d’autodeterminació. Ara bé al Parlament català l’opció també a tinc clara RCat, i en aquest camí no hi ha res que més m’agradés que trobar les CUP dins d’aquest moviment associatiu. 

  2. Celebro molt aquesta apreciació que fas de la situació, i crec que és
    interessant aquest esforç per centrar el debat en el tema essencial
    (unionisme-independentisme), ja que en aquest terreny sempre ens hi
    podrem trobar còmodes tots.

    En tot cas, discrepo també de la visió que no sigui possible aquesta candidatura.

    Formo part de Reagrupament i tot i que encara hi ha moltes coses per
    definir, i tothom hi és benvigut per fer-hi aportacions, hi ha dues
    potes clares: d’una banda, l’assemblearisme i, de l’altra, la llibertat
    de vot en els aspectes no directament relacionats amb el punt
    programàtic del moviment.

    Si això es concreta, no creus que els de les CUP us hi podríeu trobar
    còmodes? M’agradaria pensar que hi ha esperances per arribar a
    aconseguir-ho!

    Salut, company!

  3. La veritat és que veig complicat confeccionar una llista i un programa electoral de mínims en que no hi hagi una posició comuna en temes bàsics com el model escolar, la protecció social als aturats, l’energia nuclear o el sistema de mobilitat, per posar només quatre exemples. Penso que RCat pot ocupar l’espai de centre-esquerra independentista abandonat per ERC i el de centre-dreta, també independentista, captiu de Convergència; i la CUP hauria de representar aquells sectors que aspiren, també, a un canvi social més profund. I a partir d’aquí, conscients cadascú de l’espai que ocupa, ens hauríem de poder entendre per avançar en allò que ens uneix.
    També us he de dir que, de moment, el més calent és a l’aigüera i  que la CUP encara no ha decidit si anirà a les properes eleccions al parlament de la Ciutadella,  o no. El 21 de Juny en traurem l’entrellat.

    Merci per els col·laboracions i, sobretot,  pel to positiu i engrescador.

  4. Si les CUP es presenten a les eleccions autonòmiques = hòstia assegurada.
    En els càlculs que heu fet no heu tingut en compte que els vots independentistes anti-tripartit quedaran compartits amb el Carretero.
    Primer haurieu de consolidar les candidatures municipals a molts ajuntaments on ja teniu representació en les eleccions del 2011. Així com desplegar-vos a noves poblacions. Entre elles poblacions importants com Barcelona.
    No us podeu presentar a unes eleccions autonòmiques sense ni tan sols haver-vos presentat a BCN o Tarragona en unes municipals. Encara no teniu representació ni tan sols a Girona o Lleida.
    No haurieu de repetir aventures com a les europees del 2004. Amb aquests resultats la imatge que es projecta és patètica i d’un partidet extraparlamentari més.
    Seny, calma i tranquilitat que tot arribarà en el seu precís moment. 
    Amb aquestes precipitacions i anàlisis erronies us ho carregareu tot abans d’hora.

Respon a Pere Pasqual Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.