Adam Majó

Xuts a pals

8 de maig de 2013
6 comentaris

D’un procés constituient

És fàcil confondre popularitat amb lideratge i espectació mediàtica amb capacitat per a la iniciativa política. Personatges com en Joan laporta o l’Alfons Lòpez Tena van cometre aquest mateix error de percepció i els resultats son prou coneguts. També hi ha qui, com l’Oriol Jonqueras, ha preferit fer el pas a la política militant tot incorporant-se a projectes que ja estaven en marxa i, de moment, li sortint prou bé.

El què proposen Arcadi Oliveras i Teresa Forcades, però, no és ni una cosa ni l’altre. Ni plantegen començar de zero, creant una organització a la seva mida, ni pretenen, vull pensar, negociar l’ingrés a cap de les actuals forces polítiques a canvi de càrrecs més o menys atractius. Busquen, entenc, esperonar partits, moviments i persones d’un cert àmbit ideològic a plantejar una alternativa basada en les dues demandes que en aquests moments mouen a una part molt significativa de la societat catalana: la llibertat nacional i la justícia social. Entenen, i segurament tenen raó, que cal fer efectiu el dret a decidir per esdevenir un nou Estat i que amb aquest objectiu ens hi podem identificar molts, moltíssims, tant els que volem una república tant independent com qualsevol altra com els que el voldrien federat amb d’altres nacions del nostre entorn. I entenen que aquest moment, el de l’emancipació nacional, hauria de ser, també, l’ocasió per modificar una bona colla d’estructures socials i econòmiques que afavoreixen i perpetuen l’injust repartiment de la riquesa i les oportunitats.

La independència nacional com a objectiu ens sí mateix i, alhora, com a mitjà per transformar la societat. Des de la CUP no podem estar-hi més d’acord.

Democràcia homologable
05.09.2017 | 10.31
L’Enric i en Fèlix
30.04.2014 | 8.34
Manar
28.04.2015 | 10.41

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Dubto molt que aquests dos “animals” mediàtics vulguin la justícia social. Si més no, no els he sentit mai parlar dels privilegis que té la seva Església (la catòlica romana). El dia que en parli’n, me’ls creure. Fins aleshores, per a mi són un bluff amb fortor de nacionalcatolicisme (ademés d’una estratagema per a una més gran divisió dels moviments independentistes).

    Atentament

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.