Adam Majó
Xuts a pals
Doncs sí, nosaltres ja ho dèiem.
Els jo ja ho deia són horribles, ho admeto. Quan el mal ja està fet,
si no ho has estat capaç d’evitar-ho, no té massa importància que ja ho
haguessis advertit abans. Tot i així a vegades cal fer-ho, per recordar que
determinats desastres eren previsibles, i per tant evitables!, per contrarestar
el discurs dels que diuen el contrari, que ningú ho havia pogut veure a venir,
que a tots ens van agafar de sorpresa, que no hi havia res a fer.
tot-hom està d’acord que durant gairebé quinze anys hem estat apostant per un
model econòmic equivocat, basat en l’especulació, el sobre-endeutament
generalitzat i la construcció de molts més immobles -cases- dels que objectivament
eren necessaris. Ara que ja sabem que mentre posàvem tots els esforços i els
diners en aquest cistell, ens oblidàvem d’altres sectors econòmics que haurien
resistit molt millor la crisi financera mundial i que aquest model va ser
impulsat i defensat fins al final pels bancs, i les caixes!, pel govern del
Regne (amb el PP, i amb el PSOE) i també per la Generalitat (la del tripartit,
sí) i pels ajuntaments de tots els colors, i que el marc legal (el que ara,
massa tard, diuen que volen canviar) afavoria precisament això: l’especulació i
l’increment desmesurat del preu de l’habitatge, encara que també suposés
importants ingressos per a l’administració.
Ara, és hora de fer memòria i mirar
de recordar si hi havia algú, encara que fossin pocs i poc influents, que ja ho deia que tot això acabaria
malament. Em semblava que sí però no n’estava del tot segur, pensava que potser
la memòria em traïa fins que l’altre dia vaig veure la col·lecció dels 20
cartells de la Festa Major Alternativa i em vaig fixar en els dels anys 2004 i
2005, en els quals s’assenyalava precisament les grues, les hipoteques i les
excavadores com els símbols d’allò que ens estava portant al desastre. Potser
la idea era excessivament intuïtiva, poc desenvolupada i mal argumentada, potser
sí, però el missatge era allà, claríssim, anys abans que ens diguessin que
havia esclatat una bombolla immobiliària, anys abans que en Zapatero negués que
hi hagués cap crisis, anys abans, fins i tot, que la CUP es quedés sola a
l’Ajuntament de Manresa dient que no calia construir més pisos, que ja n’hi
havia prou.
I recordo, també, en aquells
mateixos temps (era el 2006, crec) , quan encara els bancs, i les caixes!!,
t’ensabonaven perquè signessis el préstec de la teva vida –mai millor dit-, una
colla de gent de la ciutat van escenificar a la sala d’actes de la Biblioteca
del Casino un judici a l’especulació en el que s’assenyalaven les complicitats
de polítics, banquers i mitjans de comunicació en tot plegat. L’acte era obert
a tothom, qui va voler, va poder escoltar-ho.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!