Adam Majó

Xuts a pals

18 de maig de 2012
3 comentaris

Desenganyeu-vos, l’independentisme és d’esquerres

En l’anomenat independentisme transversal, aquest que ha esclatat amb força els darrers anys i que no es cansa d’impulsar iniciatives de tot tipus, de les Consultes al Novullpagar, passant pels Lipdubs o la Insubmissió fiscal, hi ha gent amb comptes corrents i maneres de veure el món molt diversos. Cap problema. No és per la gent que forma part d’aquest enorme moviment social que treballa per crear, si així ho volem la majoria,  un nou estat, una república, que diem que l’indepndentisme és d’esquerres. Hi ha gent que s’hi consideren i gent que no i, entre els que sí, segurament tampoc ens posaríem d’acord en definir què és, a l’any 2012, ser d’esquerres. No, el què converteix a l’independentisme català en un moviment enquadrable en un determinat cantó de l’eix esquerra-dreta són, en realitat, els seus principis programàtics i estratègics. Tres, com a mínim: l’aposta pel canvi, la igualtat de drets per tothom i la defensa dels interessos de la majoria en front als d’una minoria poderosa. 

I és que la dreta, excepte moments històrics molt determinats, és conservadora per definició, prefereix preservar un status quo imperfecte que arriscar-se a un canvi de resultats prometedors però incerts. En política, apostar per tirar-se a la piscina, per fer canvis profunds malgrat els dubtes, requereix tenir una certa confiança en la capacitat de les col.lectivitats humanes d’anar endavant, de progressar, i aquesta actitud, tradicionalment,  s’ha associat a l’esquerra. Per altra banda, en un món on allò que hi diu al passaport determina drets i limitacions i on creixen els corrents etnicistes o clarament racistes, el nacionalisme català, i ara l’independetisme, ha fet sempre una aposta clara per l’inclusió, per considerar membre de la nació a tothom qui així ho vulgui, vingui d’on vingui (per això a les consultes per la independència tothom era cridat a votar). Aquesta defensa de la igualtat de drets no és patrimoni exclusiu de l’esquerra, però és evident que els que més s’hi han oposat, al llarg del segle XX, i encara ara, han estat les dretes. I, per últim, l’independentisme treballa amb el convenciment que és la gran majoria d’habitants del país els que hi sortiríem guanyant i que, com s’ha vist ara amb la polèmica dels peatges, és una minoria poderosa  amb despatxos i cares molt concretes la que defensa que res no canvïi. No és casualitat, doncs, que el president del Cercle d’Economia, el portaveu de les èlits econòmiques, sigui un ferm partidari d’Espanya i ex-ministre d’Aznar.

En definitiva, a l’independentisme hi és benvingut tothom, només faltaria, però, mirat amb una certa distància, és evident que els valors i les bases sobre les quals s’aixeca, tenen molt més a veure amb la tradició d’esquerres que amb cap altra. No proposo, modestament, constato.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Probablement tens raó.
    Però crec que el nostre objectiu és tan ambiciós que sense acumular totes les forces possibles no ens en sortirem. I hem de comptar amb tothom (excepte els no demòcrates).
    I després ja ens barallarem amb la dreta.
  2. L’esquerra o quan els extrems s’enjunten en un mateix camí sense sortida. 

    L’esquerra ‘española’ de la vergonya i de l’esterilitat inútil … que que tanmateix vol clavar el clau sobre la cabota … demanant molt més del mateix. 


    A l’Estat espanyol el que ha triomfat i triomfa és la mentalitat social primo-riverista i falangista.

    Instal.lada en les persones i la societat espanyola, les principals institucions incloses les bancàries, les caixes i ‘su obra social’.

    Per fer una política per damunt de o al marge de qualsevol decisió econòmica coherent i en consonància a les necessitats reals del país que ens han dut a l’actual situació.

    I l’esquerra posa l’accent en allò que no s’ha de fer, si  PP-PSOE s’en passen dos pobles, l’esquerra s’en en passa quatre i fa propostes per a desvariar molt més. Aviats anem.

    L’Esquerra ‘alternativa’ -de què?- De les polítiques socials que voldria fer la dreta del PP més el PSOE-IU en línees generals i que no poden ser.

    L’alternativa real no és amb els socialistes, comunistes i ex-pce. Una esquerra de alt standing.

    Ja que els nostres politics no valen per mantindre una gestió política a nivell europeu dels països nòrdics, almenys en de tindre la manilla del control monetari.

    L’alternativa real és sortir-s’en del euro i retornar a la pesseta, per almenys tindre el control monetari i ajustar les necessitats monetàries i econòmiques a la realitat del país.

    Ja que els nostres politics no valen per mantindre una gestió política a nivell europeu dels països nòrdics, almenys en de tindre la manilla del control monetari. 

    Tant si s’és de dretes com si és d’esquerres, sempre plourà de dalt cap avall i no a l’inrevès. 

    O què més dona una dreta de alt estanding, que una esquerra de alt standing? Si al final té que pagar-ho tot ‘poca ropa’ i els mateixos de sempre. 

    A més a més les necessitats dels països del sur no tenen per què coincidir i competir en les dels països nòrdics amb les seves necessitats respectives i més a més no és bó, per tant n’hi ha que sortir-s’en d’aquest euro nòrdic i centre-europeu.

    La flexibilitat és la indepèndencia real d’aquest euro que ens ofega.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.