Adam Majó

Xuts a pals

19 de maig de 2016
0 comentaris

Desconstruint La Guia

Una prèvia obvia però necessària: un edifici no és un fenomen de la naturalesa ni un valor moral en si mateix. Una casa o un conjunt  de cases són, simplement, objectes, productes fabricats per persones concretes en moments determinats, igual que un cotxe, un abric o una cullereta. Els objectes els produïm perquè facin una determinada funció que gairebé mai és eterna i quan aquesta funció deixa de ser necessària triem entre  tres opcions: o dediquem l’objecte a altres usos (un patinet convertit en prestatge, per exemple), o mirem de reciclar-lo (desmuntant-lo en els seus materials o components inicials per poder  aprofitar-los per separat) o, en casos molt, molt, excepcionals, el conservem com a record, com a testimoni d’una experiència personal o d’un fenomen històric concret. Dels milers d’objectes que han passat per les nostres mans al llarg de la vida, només una minoria molt petita l’hem conservat després d’haver consumat el seu propòsit inicial, pel camí ens hem desfet de samarretes que ens estimàvem molt, de sofàs de grandíssims records i d’aquella llauna de Pepsi que ens vam beure el darrer dia de classe de 8è de bàsica. Molts d’ells els hem llençat amb recança, amb una certa pena, però convençuts al capdavall que calia fer espai per a nous artefactes o, senzillament, per estar més amples.

Exactament el mateix que ens passa a cadascú de nosaltres amb els objectes quotidians li passa a la ciutat amb edificis vells com els del barri de la Guia, uns habitatges construïts fa 60 anys, que han fet una funció social indiscutible però que han quedat obsolets a mida que han passat els anys. Ara tenim centenars (milers, de fet) de pisos buits i de millor qualitat al nucli urbà de la ciutat on poder ressituar a les poques persones que encara viuen a l’antic barri ferroviari. Enderrocant el barri de la Guia, prèvia documentació exhaustiva i amb un comiat com cal, els veïns hi guanyaran en qualitat habitacional i en accessibilitat a serveis i comerços i Manresa recuperaria espai verd i de lleure en un sector del municipi que hem decidit entre tots i totes que el destinaríem precisament a això, a fer d’anella verda.  Alhora, eliminaríem un nyap paisatgístic que, des dels seus inicis, la ciutat ha considerat –per dir-ho així- poc afortunat.

La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Manresa al·leguen, en contra d’aquest enderroc contingut en el POUM que ara s’està acabant de discutir, que l’expropiació o compra d’aquests terrenys costaria molts diners i que l’ajuntament hauria de tenir altre prioritats. Aquesta objecció, més que raonable si fos certa, oblida que els terrenys són públics, d’una empresa estatal que els va rebre en el seu moment de forma gratuïta i que, amb la necessària voluntat política, podria perfectament posar l’interès públic per davant de l’estrictament empresarial i especulatiu. Encara més si tenim en compte que aquest Pla General fa previsions per un període d’aproximadament 20 anys i que som molts els que pensem que abans de l’any 2036 aquest país s’haurà convertit en una república independent i que aquesta transformació haurà vingut acompanyada d’un repartiment d’actius i passius del Regne d’Espanya que inclourà terrenys i edificis com els del barri de la Guia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.