Adam Majó

Xuts a pals

17 de novembre de 2010
6 comentaris

Convergència no.

Si esteu pensant en votar el PSC, el
PPC o algun d’aquests partits que actualment són al gup mixt, aquest article no
va dirigit a vosaltres, em sap greu. Entenc que a aquestes alçades de la
història, els perjudicis de seguir formant part del Regne d’Espanya per a la
majoria de persones que vivim a la Catalunya estricte, on ara farem
eleccions, són tant evidents que només raons de tipus emocional, identitari
diguem-ne, o interessos personals molt concrets, expliquen la fidelitat a
partits polítcs explícitament contraris a la Independència. Aquest escrit, per
tant, va dirigit als que ja ho teniu clar, als qui penseu que les poques raons
que s’us acudeixen a favor de l’actual marc polític no poden contrarestar les
avantatges, no només estrictament comptables, de posar punt final a la nostre
participació en el projecte espanyol. Tant és que sigueu independentistes de
tota la vida com que hagueu arribat a aquesta conclusió arran de decepcions i
frustracions diverses. Tant és que vegeu la Independència amb ilusió o amb
fatalisme, com a mal menor, el cas és que deveu voler que el vostre vot, o la
vostra abstenció, si és el cas, sigui coherent amb aquests plantejaments.

No
voldríeu, lògicament, que el vostre vot servís per a perpetuar quatre anys més
la falsa il.lusió que amb una mica de bona voluntat i sacrifici, el nostre
encaix a l’Estado de las Autonomias pot
arribar a ser  suportable,
acceptable, fins i tot. Fa trenta anys que sentim aquesta mateixa cançó de l’enfadós
que la realitat, i les sentències, s’encarreguen de desmentir. No obstant això,
hi ha qui, responent més als interessos d’una minoria que a la lògica dels fets,
segueix castigant-nos amb el seu
mantra habitual: que ara no toca, que ja ens agradaria però no pot ser, que
jo votaria que sí però en Duran que no, etc…. Una majoria absoluta d’aquesta
gent és la garantia de quatre anys més d’avorriment institucional, d’impotència
i de dies que empenyen anys. Quatre anys d’asfixia econòmica de la Generalitat,
i, per tant, de l’ensenyament, la cultura o la sanitat, de polítiques a la
defensiva i de cova sense peixos.

Ja ho se. Si ens hi posem, farem
una bona llista d’incongruènices, mancances i debilitats entre les opcions que
es presenten defensant obertament la Independència. Però cap no pot ser pitjor
que tornar enrera. Després d’un any de consultes, 10 de Juliols i
mobilitzacions, els hereus d’en Pujol han tingut la millor oportunitat per fer
el mateix que ha fet tantes dones i homes: deixar enrera l’ambiguïtat i la
resignació i optar obertament per la Independència. No ho han fet, i per això
Convergència  i Unió no es mereix
ni un sol vot independentista.

De la carretera al passeig
25.07.2017 | 12.34
Accelerar
15.01.2016 | 10.35

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Tot el que dius sembla és molt raonable. I certament CiU ha fet molt bé aquest discurs en el que és “capaç” de seduir des de vots independentistes fins a conservadors. Per això guanyarà, per això i perquè aquest tripartit ha estat el govern més lamentable de la democràcia (segons crec jo, és clar).

    Però de qui ens podem refiar ?

    Sóc independentista per damunt de cap sigla, i no veig clar el significat de ser de dretes o d’esquerres, doncs un cop el partit governa, tota aquesta “tendència” es dilueix com la boira al matí.

    A qui voto ?
    – Em refio d’ERC i el seu missatge d’avui, oblidant-me dels darrers quatre anys i apel·lant a la seva experiència ?
    – Voto Solidaritat Catalana donant un xec en blanc a una il·lusió d’un nou polític i que parafrasejant a en Cardod, políticament té les mans netes ?
    – O voto el Carretero, dissident i crític d’ERC, però que també té clar quin ha de ser el futur del nostre país ?

    Bé, t’ho demano preguntan-te: tu què faries ?

  2. La CUP es aquella que a Sant Celoni va “regalar” l’ajuntament a CiU. No peleu figues d’un altre bosc, que aixo no té res a veure…

    A Vilafranca del Penedés la CUP també va donar suport a CiU en la moció de censura contra el PSC…

    Segueixo amb la llista?

    Aneu a fer el toc al Laporta i a ERC.

  3. Tant de bo nostru senyor et sentís. Però el drama que haurem d’aguantar els propers4 i 8 anys, és que ni l’independentisme català està preparat per tenir la independència, per això majoritàriament votarà a CiU.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.