Adam Majó

Xuts a pals

14 de març de 2017
0 comentaris

Clixés del Centre Històric

En Marc diu que la situació és angoixant; l’Enric afirma que la feina a fer és ingent; en Xavier parla d’un treball d’Hèrcules i en Joan, el dels diumenges, recórrer a qualificatius com cutre, caòtic, brut, ple de merda o desastre. Alep? Mossul? No, aquests companys es refereixen a un lloc molt més proper, tranquil i agradable, el Centre Històric de Manresa. Són només quatre exemples recents i d’aquest mateix diari de valoracions que tots hem sentit en boca de manresans i manresanes que, això sí!, de seguida corren a afegir-hi que tot plegat els sap molt greu perquè ells, per descomptat, s’estimen molt la ciutat i, encara més, el seu Barri Vell.

És evident que al Centre Històric de Manresa hi ha feina a fer si volem que sigui un lloc encara més atractiu per als visitants, còmode per als veïns i útil com a punt de trobada per a tots els manresans i manresanes. Però això no ho aconseguirem fent catastrofisme ni distorsionant la realitat en negatiu sinó al revés, combatent amb fermesa (i amabilitat) aquest derrotisme i manca d’autoestima tant nostrats.

Començo mirant de desmentir tres clixés:

“El barri vell cau a trossos”. Manresa té un barri vell gran amb molts edificis nobles i patrimonials i d’altres que no ho són tant, construïts en finques petites i amb materials senzills. Per això els darrers 30 anys s’han rehabilitat o substituït la majoria (sí, la majoria) dels edificis del barri i, els que no, passen controls periòdics per evitar perills i ensurts. Darrerament, és cert, algú va robar els puntals d’una casa sense veïns a la baixada dels Drets i aquesta va caure (sense fer mal a ningú); però aquest és un episodi aïllat que no té cap sentit convertir en categoria i que no s’ha de barrejar amb els que no cauen sinó que enderroquem per guanyar espai públic o per substituir-los per edificis de molt millor qualitat.

“S’està quedant sense botigues”. Aquesta és una afirmació empíricament falsa. L’estadística indica que, malgrat la proliferació de grans superfícies i l’aparició de la venda per internet, el comerç del Centre Històric aguanta bé i el nombre total de botigues es manté o fins i tot repunta a l’alça. De fet, si poséssim l’un darrera l’altre el Carrer Nou, el Born, l’Urgell, el Vilanova, l’Alfons XII, el Sant Miquel i el Sobreroca tindríem aproximadament un quilòmetre de vial comercial amb pocs trams buits i  amb més de 200 establiments oberts al públic. Fora de Barcelona, quin Centre Històric de cap ciutat del país n’ofereix més?

“Fa por” La por és una sensació i depèn de cadascú. El què són objectives i comparables són les dades estadístiques i aquestes ens indiquen que el Centre Històric no té un índex de delinqüència més alt que la mitjana de la ciutat. El què hi tenim, al barri, són carrers estrets i cases velles, i això, que a alguns ens meravella, a d’altres espanta. I el què també hi tenim és gent amb pocs recursos econòmics i/o arribats des de països més o menys llunyans, i això, a segons qui, també intimida, què hi farem.

Una sala polivalent
02.02.2015 | 7.23
Groc
04.09.2018 | 3.00

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.