Adam Majó

Xuts a pals

21 de març de 2012
0 comentaris

Circumstàncies no atenuants

No només la meva educació sentimental, sinó també la moral, la dels valors, el sentit del què és just i el què no ho és, beu bàsicament de dues fons. Per una banda del progressisme dominant en l’entorn social i familiar de la meva infància, als anys setanta i vuitanta del segle passat: l’Escola Flama, Rialles, Ara va debò, l’Assemblea de Catalunya, l’excurcsionisme, Terra d’escudella, el Tretzevents i en Paff, el drac màgic. Un cocktail ideològic complex però relativament ben construït que combinava les influències del moviment hippie amb el cristianisme post-conciliar i el Marxisme més o menys ben digerit. I per altra banda, el fabulós món que ens arribava a través del cinema i, sobretot, la televisió. El millor, i el pitjor, del Hollywood de després de la guerra, Westerns, batalles a alta mar i aventures bèliques a les llunyanes platges del pacífic; bufetades per donar i per vendre, herois que mai no demanen perdó i malvats a qui cal parar els peus, costi el què costi. Eren dos universos radicalment oposats en gairebé tot, també, i de manera destacada, en la valoració de la violència. En un cas aquesta no era mai justificable; el diàleg, la solidaritat i la compassió eren sempre millor remei i l’enemic era també una víctima a qui calia comprendre. En l’altre cas, la violència era sempre la darrera i inevitable solució a tots els problemes, ara bé, sempre passant pel filtre de l’honor i la valentia. Els bons disparaven, sense dubte, però els dolents sempre eren els primers a treure l’arma.

Tant des d’un punt de vista com des de l’altre, o fent un refregit de tot plegat,  el cas que aquests dies torna a omplir pàgines de diari sembla clar, molt clar. Home armat mata home desarmat a la via pública. L’inicial sentència absolutòria resultava incomprensible, desconsiderada i perillosa.

Després podrem, podran, parlar d’atenuants, evidentment, com en qualsevol altre cas. L’incertesa, la por, els nervis, l’angoixa, la proximitat de la pròpia família, la nit…tot s’haurà de tenir en compte, evidentment, com en qualsevol altre cas.

D’altres dades o circumstàncies, però,  no que no haurien de servir mai, en cap cas, d’atenuant davant un jutge o un jurat; parlo de la partida de neixament, dels cognoms (propis o polítics) o de la dimensió del compte corrent, ni els de l’acusat ni els del difunt.

Qui us fa nosa?
23.03.2011 | 12.07
Alienar patrimoni
06.01.2012 | 10.16

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.