Adam Majó

Això és així, inevitablement? No ben bé. Les lleis són millorables i les estructures judicials també i si, per exemple, Casino SA ha pogut arribar fins on ha arribat i s’endurà la quantitat indecent de diners públics que s’endurà és perquè hi ha una legsilació que li ho permet. I això és així perquè els que han manat on malauradament es decideixen aquestes qüestions, a Espanya, no han volgut modificar tota la legislació sobre expropiacions per tal de protegir millor l’interès públic. Si ho haguessin fet,  segurament es seguirien donant situacions injustes, però serien menys i menys ofensives.

I és que el debat sobre què calia fer amb el plet del Casino és doble: polític (ideològic) i jurídic. En el primer cas és evident que la resolució final no és justa, perquè es premia l’especulació, el comprar barat per vendre car. Però això, en la societat i l’estat on vivim és, desgraciadament, perfectament legal. L’altre debat és el jurídic: Tenim unes normes del joc que no són justes i uns arbitres (l’aparell judicial) que molt sovint s’acaben decantant a favor dels interessos particulars i en contra dels col.lectius. I tenim , també, uns suposats experts que ens diu que el partida la perdrem, molt probablement. En aquesta situació ens ofereixen unes taules que no ho són però que ens permeten aixecar l’amenaça sobre l’hisenda municipal futura i ens donen un respir de 300.000 euros. I  com que estem parlant de diners públics, quan no es pot assolir una solució justa, cal optar per la menys dolenta. I un altre dia, si cal, parlarem dels errors comesos al llarg de més de 22 anys.