Adam Majó

Xuts a pals

1 de febrer de 2012
0 comentaris

Cas Casino, desenllaç a la vista.

El senyor Eduard Bosch va comprar barat i va vendre car i això, malauradament, és legal. No ha fet res que no permetin les regles de joc sobre transaccions immobiliàries que cap govern espanyol -sí, en això també depenem d’ells- ha volgut modificar significativament. Això vol dir que quan hi ha un litigi entre un propietari privat i l’administració, per uns terrenys o edificis, si el privat és un home, o una dona, que té un hortet per on ha de passar una carretera, n’hi donaran poc i tard, però si l’amo va prou ample d’armilla com per recórrer una vegada i una altra les sentències que consideri desfavorables, és possible, no segur però possible, que acabi guanyant molts diners. Les lleis permeten diferents i interpretacions, els jutjes es decanten molt sovint pels interessos particulars i no pels en principi col.lectius, per l’administració, i  hi ha gent, com el senyor Bosch, que ho sap i ho aprofita. Podem considerar, i hem  de fer-ho, l’especulació urbanística, que és del què es tracta, com a èticament reprovable, però no podem oblidar que és una pràctica emparada i sovint fomentada per  l’actual legislació i els poders públics.

Faig tota aquesta prèvia per explicar que en el plet que enfronta des de l’any 1990 a l’Ajuntament de Manresa amb la societat que representa als antics propietaris del Casino, i de la qual és accionista majoritari i portaveu el senyor Bosch, cal saber diferenciar entre allò que seria just i allò que és legal, i, un cop fet això, denunciar políticament allò que és injust i, alhora, decidir-se per l’opció menys dolenta per les finances municipals, pels diners de tots i totes. Recordem que la darrera sentència valorava el preu de l’edifici i el terreny en menys dels 8.6 milions que s’havien pagat i, per tant, condemnava a l’interessat, en Bosch, a retornar entre 3 i 4.2 milions d’euros. Aquella sentència, però, va ser recorreguda per les dues parts (tot i que prèviament havien pactat que no ho ferien) i ara un informe d’uns advocats prestigiosos i famosos de Barcelona adverteix a l’Ajuntament que si no arriba a un acord aviat podria ser que acabés perdent i hagués de pagar fins a 12 milions més, en el pitjor i més improbable dels casos.

Desconec els motius exactes que porten al senyor Bosch a oferir un pacte a l’Ajuntament i tancar el cas sense que hi hagi més pagaments en cap de les dues direccions. Intueixo, però, que són dos, per una banda l’interès en alliberar els diners de la fiança (molts diners) que ara no pot tocar,  i per altra, un cert esgotament no només del procés en si mateix sinó també dels inconvenients de presentar-se davant l’opinió pública com el dolent de la pel.licula. En tot cas, i tenint en compte l’acumulació de sentències i pronunciaments desfavorables per l’Ajuntament els darrers anys (plaça Bages, Saleses, Reforma…), sembla raonable mirar d’arribar a un acord que tingui en compte l’informe jurídic però  que recuperi una part d’aquells 3 0 4 milions que diu la darrera sentència. I seguir lluitant per canviar les lleis, evidentment,  i els jutges, i les jutgesses.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.