Adam Majó

Entre els humans l’aparellement
no sol ser un procés ni ràpid ni senzill, sinó que requereix llocs, estones i
tècniques més o menys adequades. Al llarg de la història les societats han
comptat amb espais o mitjans que faciliten la trobada entre persones,
normalment joves, amb finalitats més o menys lúdiques (a través del contacte
físic) i més o menys institucionals (crear una família reproductora). Per això
eren tant importants les fires, els aplecs, els mercats, les caramelles i les
festes majors, en la societat rural; i els envelats, les sales de ball,
l’associacionisme de tota mena i els bars oberts a les dones en la societat
industrial. I, darrerament, díuen, també internet.

Conèixer tots aquests rituals i
esdeveniments és indispensable, si el què pretenem és entendre una societat
concerta en un moment històric determinat. Això no obstant, els tabús que
acompanyen a la sexualitat, així com un cert menyspreu pels aspectes més
quotidians de l’existència, han impedit, sovint, l’estudi d’aquests fenòmens.
Si ho féssim, si algú es dediqués a investigar, per exemple, quins eren els
espais en que es realitzaven la major part de contactes entre persones amb
finalitats sexuals i/o corporatives (vida en comú, propietats compartides,
fills…) a la Manresa del darrer tombant de segle, segur que l’atenció es
centraria en un determinat local de la plaça Valldaura.

Des que a finals dels anys 80s el
bar que hi havia es va convertir en una discoteca on no era fàcil ballar, pocs
deuen ser els manresans i manresanes, i gent de la comarca,  d’entre 20 i 45 anys, que no tinguin
algun record significatiu, bo o dolent, d’aquest establiment. Milers, sinó
milions, –feu números- deuen ser la quantitat d’actes sexuals conseqüència
d’una trobada en algun racó d’aquella laberíntica planta baixa, i no tant alt,
però igualment important, el nombre de contactes que han acabat amb relacions
més o menys estables i amb la constitució d’algun tipus de societat particular,
amb descendènia inclosa. És cert que també s’hi ha fet centenars de concerts i
actes socials desacatats, i que ha estat una empresa exitosa que deu haver
generat grans beneficis (que no s’ha invertit en la rehabilitació externa de
l’edifici, certament), pèrò és indubtable que las seva funció social bàsica ha estat
aquesta, la de ser, durant més de 20 anys, el gran  mercat de la carn de Manresa i comarca.

Ara diuen que va de baixa perquè
li ha sortit un competidor en un polígon de les afores. Veurem si és una crisi
temporal o el final definitiu d’una època en que aquesta ciutat no es podia
entendre sense comptar amb aquests baixos de la plaça dels frares, just davant
del Puerto rico.