Adam Majó

Els Consells Comarcals, i el del Bages no n’és una excepció, són institucions desconegudes i desprestigiades entre això que anomenem la ciutadania. La gran majoria de gent no sap ni què s’hi fa ni perquè serveixen, i els pocs que en saben alguna cosa pensen que és un organisme que, com la Diputació o d’altres, serveix, sobretot, perquè els partits polítics hi col·loquin determinats militants a qui es desitja recompensar la fidelitat grupal demostrada. El pitjor que podem fer, per tant, els càrrecs electes que formem part d’aquesta casa, és confirmar amb fets totes aquestes sospites. I això és, precisament, el què acaben de fer els partits que actualment formen l’equip de govern del CCB -ERC, PSC i ICV-EUiA- que no tant sols mantenen càrrecs remunerats innecessaris, com el de President del Consell d’Alcaldes, sinó que canvien innecessàriament la presidenta del mateix Consell Comarcal a mitja legislatura. Un canvi que no obeeix a qüestions personals inesperades, ni a un intent de millorar la gestió de l’institució o de modificar-ne la línia de treball, sinó que pretén, exclusivament, donar compliment al pacte subscrit per aquestes forces polítiques a principi de legislatura on es preveia, bàsicament, el repartiment de càrrecs (i dels sous que hi van adherits) entre persones dels diferents partits. 

En aquest cas, el canvi de cadires és especialment preocupant perquè la presidència del Consell Comarcal té una càrrega de representació institucional de la comarca notable i no sembla massa coherent, ni massa just, que aquesta representació l?assumeixi, al llarg de tot l?any 2014!!, una persona que milita en una organització política, el PSC, que no tant sols no està a favor de la Independència del país, com sí que ho està, penso, una majoria social amplia de la comarca del Bages, sinó que ni tant sols assumeix el dret a decidir, el dret a l?autodeterminació. La defensa que fa aquest partit del marc legal espanyol, que explícitament impedeix l?exercici d?aquest dret democràtic col.lectiu i elemental, xoca de manera evident amb la creixent demanda del seu exercici per part de cada cop més homes i dones d?aquest país i, molt especialment, d?aquest troç de país.

Mai és bo posar per davant els interessos de grup, de partit, als de la societat o el país, però ara, amb l?horitzó engrescador i apassionant que ens espera, menys que mai.