Adam Majó

No, no cal. S’han de fer, això sí, les actuacions necessàries per millorar la seguretat en determinats punts negres del tram Manersa-Abrera i disminuir-ne la sinistralitat, sense oblidar, però, que la millor manera de reduir morts a la carretera és traspassan viatgers al transport públic, al ferrocarril sobretot, el mitjà de transport més segur, i que això només s’aconsegueix millorant-ne el servei dedicant-hi els recursos necessaris.

Amb els centenars de milions d’euros que costaria desdoblar el tram sud de la C55 (de Manresa en avall) en tindríem prou per reduir la durada del trajecte en tren fins a  Barcelona (fins al centre de Barcelona) i deixar-lo en poc més de 45 minuts ( fent les intervencions necessàries per augmentar velocitat en el trajecte Manresa-Viladecavalls, construint el túnel de Montcada i fent una tercera via en alguns trams del Vallès per permetre el pas de semidirectes). I encara sobrarien diners per rescatar parcialment (i abaratir substancialment) el peatge de l’autopista Terrassa-Manresa.

Amb aquestes dues iniciatives, millorant Rodalies i abaratint el peatge, trauriem vehicles  de la C55 que s’afegirien als que ja no l’utilitzen aquesta per anar al sud del país, perquè poden anar-hi per l’eix diagonal, i els que deixaran de fer-ho per dirigir-se al quadrant Nord-oriental del Principat quan s’hagin acabat les obres de l’eix transversal. Amb totes aquestes desviacions de trànsit, i amb les inversions puntulas mecessàries, la C55 tal i com la coneixem hauria de servir, bàsicament, per unir Manresa i el Bages Nord amb el sud de la comarca i el Baix Llobregat. I per fer aquesta funció l’actual traçat és del tot suficient. No cal que ens carreguem, encara més, una dels espais del país més destrossat i intervingut del país, la conca del Llobregat, ni que cedim a les pressions d’un dels lobys més influents del Regne, el del les corporacions dedicades a les concessions administratives i a la construcció. Grans unions d’empreses, sota sigles canviants que mai acabem de recordar que signifiquen, vinculades molt sovint a entitats financeres, i a clubs de futbol, i amb una gran capacitat d’influència política.

Portem 50 anys construint més i més carreters, amb en Franco, amb CiU i amb el tripartit. Estem al cap d’amunt d’Europa en Kilòmetres de carretera per superficie i habitant. Ara toca invertir en el tren, però el tren realment útil, el Rodallies, per poder anar a treballar, o  a buscar feina, o a fer el vermut, amb comoditat, seguretat i  rapidesa.