Adam Majó

Xuts a pals

18 de juny de 2009
6 comentaris

Anar-hi o no anar-hi

Com potser ja sabreu, diumenge que ve la gent de la CUP, o de les CUP, si ho preferiu, ens reunim a Girona per decidir si optem per presentar-nos a les properes eleccions Parlament de Catalunya o si ho deixem per una altre ocasió.

Motius per desestimar la idea n’hi ha i de ben poderosos: L’encara no prou consolidada estructura de la CUP, tant a nivell territorial com des del punt de vista organitzatiu, la manca de legitimitat democràtica d’una institució que emana, en part, de la Constitució espanyola, la migradesa de les seves atribucions o  l’escepticisme que provoca la política institucional, sobretot quan s’allunya del carrer, quan eixampla el seu àmbit de referència.
Raons per fer-ho, per anar-hi, tampoc ens en falten. La primera, el convenciment  que, malgrat totes les mancances, allò que la CUP està fent als municipis:  presentar alternatives, assenyalar  pràctiques i decisions contraries als interessos populars, fer arribar a les institucions, al ple, sectors i lluites socials diversos, i denunciar la precarietat democràtica del marc legal imposat, tot això, ho podríem fer també, i amb molta més tracsendència pública, des del Parc de la Ciutadella. La decepció i la incomprensió creada per  determinats partits en els que molta gent d’esquerres i independentista havien dipositat confiança és cada cop més evident; la darrera, la negativa de la mesa del parlament, per unanimitat!, a admetre a tràmit  l’ILP a favor d’un referèndum d’autodeterminació. Ens faci més o menys mandra, més o menys por, a mi el primer, el cert –o així m’ho sembla- és que hi ha una demanda social creixent perquè sorgeixi una alternativa política, i també electoral, que representi a tots aquells que estem cansats de frustracions i  vies mortes.

A Manresa, a l’Assemblea local de la que formo part, no ens va ser fàcil decantar-nos majoritàriament per l’opció del sí, per encarar el repte de participar en aquestes eleccions, perquè som conscients dels perills i dificultats que això suposa i de la precarietat que encara arrossega el projecte CUP, tant objectiva com, sobretot, subjectiva, de cohesió interna i confiança mútua entre sectors varis. Malgrat això, n’estem tant farts de viure en un país ocupat i esquarterat, estem tant cansats de veure com passen els anys i l’Esquerra Independentista no acaba de tenir un referent públic clar, que pugui intervenir política i socialment amb una certa fortalesa, que preferim cagar-la per excés que per defecte, fracassar en l’intent que reeixir en la renúncia.
Així és com ho veiem els militants de Manresa, o quasi tots,  i així ho defensarem diumenge que ve; però si finalment guanya l’opció del no, si finalment es descarta participar en aquestes eleccions, nosaltres agafarem de nou l’eix transversal, cap a casa, disposats, com no podia ser d’altra manera,  a seguir treballant com ho hem fet fins ara, des del mateix lloc, a la CUP, i amb l’objectiu inalterat, la Independència (canvis socials profunds inclosos, evidentment). 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Sí noi, ho has explicat molt bé. Espero que, guanyi l’opció que guanyi, tothom surti de l’assemblea disposat a seguir treballant en la mateixa línia que fins ara (o millor, és clar).

  2. No fa massa es va celebrar a Berga un acte de commemoració dels 40 anys del naixement de l’esquerra independentista. Una de les coses que vaig trobar més encertades d’aquell acte va ser l’autoreconeixement dels errors comesos en un passat no massa llunyà.
    Crec que seria positiu anar a les properes autonomiques del principat, i crec que la feina que poguessin fer uns hipotètics parlamentaris seria positiva pel creixement de l’esquerra independentista. I ho crec desprès d’haver llegit tots els arguments plantejats, i ben argumentats, per aquells que defensen i s’oposen a aquesta opció.
    Ara bé, el que trobo més important d’aquest diumenge és que l’independentisme demostri que ja és major d’edat, que ja no som un projecte polític acabat de neíxer. Tenim 40 anys, sabem d’on venim i tenim clar allà on volem arribar, i tots hem de tenir clar que anar, o no, a unes eleccions és només una decisió tàctica, només faltaria que unes punyeteres eleccions principatines fossin  motiu per repetir errors comesos a l’adolesceència. Jo personalment no us ho perdonaria, ni als uns ni als altres.

  3. És una important decissió, sense cap tipus de dubte. El més important de tot, és que el debat es faci des del respecte a totes les posicions (maduresa). I sense que ningú surti de l’assemblea amb la sensació de que la decissió que es prengui, no és prou representativa, ja que podria ser terreny de posteriors malfiances.

    Debat obert i clar, des del respecte i cercant els punts de sintesi.

    Ha de servir per reforçar el paper referencial de la CUP en singular.

    Que ús vagi molt bé i que la decissió sigui la més correcta.

  4. Molt bon article. Crec que és molt encertat reconèixer que hi ha bons arguments a les dues bandes, i prendre una posició des del convenciment que és la millor, però amb prou humiltat per reconèixer que pot ser errònia.
    Espero, pel bé del tot el moviment de l’EI, que aquest diumenge tothom tingui aquesta actitud.

    Guanyarem!

    Marc 

  5. Una reflexió molt sensata, Adam, d’aquelles amb les que molts ens sentim identificats: sense mala llet i sense prejudicis ni apriorismes. I això que tremolo quan veig els títols dels teus blocs, donada la teva imprevisibilitat…

    I amb un argumentari bastit del del sentit comú: alguns ja preferim arriscar que no pas passar-nos la vida pensant “i si aquell 2010 ho haguessim provat…” Una salutació

  6. Molt interessant aquesta reflexió. Almenys vist des de fora, com en el meu cas, sembla que en manquin, d’aquestes.

    Sigui el que sigui que es decideixi aquest diumenge, desitjo que hi hagi serenitat i que no hi hagi un final traumàtic.

    Salut

Respon a Un simpatitzant. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.