Adam Majó
Xuts a pals
Ampliar voreres
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Times New Roman”;
panose-1:0 2 2 6 3 5 4 5 2 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:50331648 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
table.MsoNormalTable
{mso-style-parent:””;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Quan s’acabin les enutjoses, però
necessàries, obres de la Muralla
de Sant Francesc, Manresa tindrà un col.lector nou, que no serà visible,
evidentment, i una vorera més ample i arbrada, que sí que podrem veure i que anirà de la cantonada amb la
carretera Cardona al carrer de Sant francesc, per la banda del barri antic. És
una bona notícia. En una ciutat excessivament gris, amb massa carrers
d’edificis alts i voreres estretes, la transformació de determinats laterals en
espais amples i verds és un pas endavant complicat però necessari. No només
perquè els arbres i la jardineria en general enbelleixen la ciutat i ens fan la
vida més agradable –deu ser per
això els rics viuen en cases amb jardí- sinó també perquè les voreres espaioses
fan que sigui molt més còmode i segur caminar per la ciutat. Els arbres
proporcionen, també, una ombra ben
útil en una ciutat com la nostra d’estiu llargs i pesats; de fet, diuen els
experts que en un dia assolellat un carrer sense arbres és 5.5 graus més calorós
que un d’arbrat.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Times New Roman”;
panose-1:0 2 2 6 3 5 4 5 2 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:50331648 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
table.MsoNormalTable
{mso-style-parent:””;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Cal dir, però, que aquesta
actuació concreta a la Muralla és una excepció. En realitat, l’actual
Ajuntament de Manresa ha fet molt poc per ampliar el verd urbà i la superfície
de voreres als carrers i places ja existents –en els de nova construcció si que
ho han fet-. Recentment, per exemple, s’ha renunciat a sol·licitar una subvenció per convertir
el carrer Súria en un passeig que uneixi el de Pere III amb l’Abat oliva; i el
mateix ha passat amb el Saclosa, que havia d’unir de manera molt més còmode i
amable, la plaça Catalunya amb, precisament!, la de la Independència. Tampoc han fet res per
introduir una mica de verd i espai lliure a determinats barris construïts als
anys 60s i 70s del segle passat, que presenten un aspecte excessivament dens i
atapeït, com l’entorn del carrer Numància o a la Sagrada família, entre el
passeig de Francesc Macià i l’Hospital general. Ni s’han plantejat mai
convertir progressivament la carretera de Vic/Cardona en un carrer-passeig que creui la ciutat de Est a Oest. Des de l’Ajuntament pensen,
segurament, que aquestes actuacions no són prioritàries i que els veïns no les
entendríem. Creuen, des de l’equip de govern, que als manresans i manresanes
tant ens fa l’aspecte i la funcionalitat de l’entorn en que vivim, que l’únic
que ens preocupa és allò que passa de la porta de casa cap endins i que no ens
sentim nostres ni la ciutat ni els seus carrers i places. S’equivoquen, espero.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!