Adam Majó
Xuts a pals
Algú se’n recorda de l’Eix Ferroviari Transversal?
blanc del transport de la Comissió europea, proposava una línia de ferrocarril
d’ample europeu que unís Lleida i Girona en només una hora i mitja, passant per
Cervera, Igualada, Manresa i Vic, i que servís, no tant sols per transportar
viatgers, sinó també, i sobretot, mercaderies, tot connectant amb el corredor
mediterrani. A més, des de Igualada, i també des de Manresa inicialment, havien
de sortir uns ramals cap a Barcelona i el port (potser en recordeu la polèmica,
quan des del DPTOP es va decidir eliminar del projecte la connexió
bagenca). Tot plegat havia de
suposar 360 km de nova via, costaria 6.500 Milions d’euros (18 milions per
quilometre) i s’aniria construint,
lògicament, per fases, amb l’objectiu de tenir-lo completament enllestit l’any
2026. A tal efecte, s’han elaborat estudis i projectes i s’han fet reserves de
sol que impliquen una trentena de municipis. Com que es tractaria d’una de les
iniciatives més ambicioses de totes les que s’han previst per aquest inici de
segle, ha generat una serie d’espectatives i temors que condicionen les
previsions de futur tant a nivell local, dels pobles i ciutats afectats, com a nivell nacional.
Doncs bé, després de tanta
cagarela, el cas és que 10 anys després d’iniciar-se el projecte, si més no
sobre el paper, encara no s’ha posat ni un metre de via nova, no s’ha remogut
ni un pam de terra i tot plegat segueix en calaixos i ordinadors de despatxos
diversos. És evident que si el govern de la Generalitat hagués tingut la ferma
intenció de convertir la proposta en realitat, i de complir els terminis
anunciats, a hores d’ara ja s’hauria d’estar treballant sobre el terreny i fins
i tot algun dels trams (el Cervera – Igualada, per exemple) hauria d’estar a
punt d’entrar en funcionament. No tant sols no s’ha fet res, sinó que,
paradoxalment, pels mateixos corredors on havia de passar aquesta línia s’hi
està fent una gran inversió en la xarxa viària per tal de augmentar-ne la
capacitat d’absorbir transport pesat, camions. O perquè us penseu que es
construeix l’eix diagonal i es desdobla el transversal?
En tot cas, es tracta de l’enèssima contradicció
entre les paraules i els fets. Es parla d’afavorir el tren i es segueix
invertint en carretera. Es prenen la planificació territorial com un joc que no
compromet a res. Perden el temps i ens el fan perdre a nosaltres.
O no. Potser vaig errat, potser han estat
treballant en silenci i la setmana que ve surt un representant del DPTOP dient
que sí, que el projecte de tren transversal segueix endavant i que els terminis
es mantenen. Tant de bo…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord. A l’hora de la veritat les inversions en aquest país van massivament cap a la carretera. Els polítics d’aquest país en realitat no hi creuen en les potencialitats del tren. Estan encallats en una visió anacrònica de la mobilitat que menysprea el transport públic i sacralitza l’automòbil. Em temo molt que el desdoblament de l’eix transversal és la condemna a mort del tren transversal. Les administracions un cop més han prioritzat les autovies amb llurs externalitats negatives. Amb el suport del poble, cal no oblidar-ho.
En el futur pagarem molt car aquest model irracional de mobilitat.
Jo em conformaria que, de moment, es posés en servei l’itinerari Martorell – Sant Cugat del Vallès – Granollers. La via ja existeix, però es troba totalment infrautilitzada: en un tram (fins al canviador de Cerdanyola) hi circula la C7; en l’altre, només trens de mercaderies.
I en algun moment els poítics han pensat en els ciutadants afectats per les reserves de sòl? A nosaltres ens han d’expropiar la nostra primera vivenda, i ens tenen amb l’ai al cor, sense saber quins són els plaços, ni tansols saber què serà de nosaltres. D’acord que és un projecte pel bé comú de tots els ciutadans, però perquè han de fer les reserves de sòl ara i potser no es durà a terme cap obra fins d’aquí 10 anys?
No només ignorem el tren… el pitjor de tot és que sembla ser que el gran problema que té el país són els límits de velocitat a l’entrada de Barcelona… amb això correm-hi tots!