Adam Majó

Xuts a pals

29 d'agost de 2013
5 comentaris

A favor de regularitzar la prostitució

Els arguments a favor de regularitzar la prostitució (contracte de treball, impostos, drets i deures del professional i el client, límits de la publicitat…) són prou coneguts: les persones que l’exerceixen podrien acollir-se a la seguretat social, les empreses i els autònoms que s’hi dediquessin pagarien impostos, s’evitarien algunes situacions d’indefensió, tot i que no totes, és cert, i es podria promoure una millora en les condicions de treball, especialment en matèria salarial i de seguretat i salut.

També hi ha arguments en contra, d’aquesta regularització. D’aquests, miraré de desmuntar-ne tres:

Diuen que és una expressió de la desigualtat entre la dona i l’home, perquè la gran majoria que s’hi dediquen són dones i la immensa majoria dels clients, homes. Tenen tota la raó, però també ho és, un reflex d’aquesta desigualtat, el món del rock i el pop (i l’ska, i la rumba, i el rap, i el Reggaeton, i el jazz…), per exemple, on més del 90 % dels músics i cantants que pugen a un esceneri (al de la Festa Major Alternativa o al del Festival de Cap Roig, tant és) són homes, i no per això es proposa prohibir els concerts de música en directa, evidentment.

També insisteixen que en aquest negoci hi ha màfies, explotació i abusos de tota mena. I tornen a tenir raó. Per això mateix regularitzar-ho acotaria, que no eliminaria del tot, aquesta mena de delictes, i ajudaria a combatre’ls. Per altra banda, tots sabem que moltes de les situacions de treball forçat i semi-esclavatge lligades a la prostitució tenen el seu origen en la pobresa i en la prohibició de viatjar lliurement entre els diferents estats. És això, precisament, el què hauríem de solucionar. Al capdavall, també es donen casos de situacions abusives i penoses en altres sectors de l’economia, com l’agricultura, el treball a la llar, l’hosteleria o determinades manufactures, i ningú proposa prohibir genèricament tals activitats, oi?

El tercer argument té a veure amb la consideració de la sexualitat i l’afectivitat com a un valor superior que  no es pot vendre ni comprar. Això pot ser cert per a molta gent, i tant, però no per a tothom. Si una cosa hem après i comencem a acceptar majoritàriament a aquestes alçades de segle és que hi ha tantes maneres d’entendre la sexualitat com persones i que el què per a alguns és un acte de gran trascendència existencial vinculat inevitablement a determinats sentiments i expectatives, per a d’altres no passa de ser una gimnàsia plaent però banal o una forma o una forma divertida de conèixer gent. Ja n’hi ha prou de pensar que l’única sexualitat correcte és la que té a veure amb un determinat patró efectiu vinculat a l’amor romàntic i a la possibilitat de construir una família.

En aquest sentit, la legaltzació ajudaria a anar vencent una de les principals, sinó la primera, dificultat amb què es troben les prostitutes: l’estigmatització social de la seva activitat. Una estigmatització, afavorida per la situació d’al·legalitat, producte de dues ideologies temibles, el masclisme i el puritanisme.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. L’argumentació de que la prostitució és una feina com qualsevol altre queda desmuntada amb una senzilla pregunta: “Vostè veuria amb bons ulls que una filla seva es prostituïs?”.
    Als proxenetes i ajudants (per exemple, els que reparteixen propaganda de prostibuls), la pregunta podría ser aquesta: “Hi treballa la seva filla? Si no hi treballa, no m’interessa…” He de dir que s’emprenyen molt!

    Quan vaig participar a un curs de l’INEM per aturats, una noieta ens va dir que ella s’havia “prostituit” durant vuit hores treballant de caixera a un supermercat. Tothom ens vem quedar de pasta de boniatu, però li vaig preguntar si havia conegut a alguna persona prostituïda; em va respondre que no. Moltes vegades la banalització de conceptes ens fa dir coses que no són.

    Això de posicionar-se a favor de la legalització (o el subterfugi de la regularització) de la prostitució és el mateix que el posicionar-se a favor de la regularització de qualsevol crim (“sempre ha existit i existirá el crim i els criminals”) o el de la explotació laboral (“sempre han existit i existirán persones ‘estajanovistes’ que volen treballar molt”).

    Pel que fa a l’estigmatització social de les persones prostituïdes, crec que té poc a veure amb la legalitat o no de la seva “activitat”. Crec que té a veure més amb l’ “activitat” a que es veu sotmesa aquesta persona, que no pas amb l’estatus legal de dita activitat. Dir que l’estigmatització és producte del masclisme és oblidar que la prostitució és filla del masclisme (però no sols del masclisme).

    En el tema de la prostitució crec que fora important deixar de banda conceptes com “puritanisme” i semblants (qúasi sempre mal utilitzats, sigui dit de passada) i utilitzar conceptes com “sanació” (tant individual com social).

    Li enllaço amb uns artícles que tracten sobre la problemàtica de la legalització de la prostitució:

    http://www.protestantedigital.com/ES/Sociedad/articulo/2211/Regular-la-prostitucion-perpetuar-una-violencia

    http://www.protestantedigital.com/ES/Editorial/articulo/14603/Virgenes-y-prostitutas

    http://www.vidanueva.es/2013/04/12/trata-de-personas-la-esclavitud-del-siglo-xxi/

    http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/abolir-esclavitud-del-siglo-xxi-1580761

    I unes oganitzacions que lluiten contra l’esclavatge (entre altres, la prostitució):

    http://www.findelaesclavitud.com/

    http://www.esclavitudxxi.org/

    Atentament

  2. En el comentari anterior queden exposats a bastament els arguments en contra de la regularització de la prostitució. Tan sols vull deixar testimoni que hi estic completament d’acord.

    Afirmar que hi ha dones que exerceixen la prostitució perquè volen és tant com dir que les nostres mares i àvies —i moltes dones joves, encara— assumeixen gustosament encarregar-se de les tasques de la llar per voluntat pròpia. Bé, és clar que si els ho demanem, moltes diran que ho fan perquè els agrada complaure als seus homes/fills, però tots sabem que això és per l’herència cultural masclista que han rebut des que van néixer. En el cas de la prostitució, passa el mateix. La immensa majoria de prostitutes exerceixen bé perquè hi són obligades, bé perquè la misèria i la manca d’expectatives els hi ha abocat. El que hem de fer és treballar per superar aquests detonants (exclusió social i màfies), però no regularitzat l’estat d’esclavatge en què es troben gairebé totes les dones que exerceixen.

    Adam, lamento dir-te que aquestes vegada no estic gens d’acord amb tu.

  3. Joan, JRRiudoms,

    Ho diré clar: els principals responsables de la merda de vida que duen les prostitutes sou vosaltres i la gent com vosaltres.

    Ho teniu molt clar: Com que la prostitució “no hauria d’existir”, doncs que les putes es fotin. Sense cap mena de dret, sense cap reconeixement legal. Aplicaríeu aquest “argument” (??) arreu: Com que l’explotació laboral “no hauria d’existir”, suprimim els sindicats i els contractes de treball?

    Si la gent com vosaltres tinguessin dos dits de consciència social, o de caritat cristiana, que no és tan diferent, entendríeu que el que diu l’Adam és una veritat com un temple. Hi ha molta i molta gent que es guanya la vida amb el sexe, però mentre n’hi ha que viuen com a senyors (o senyores) n’hi ha moltes que les hem convertides en simple mercederia sense ni dignitat ni els més elementals drets laborals.

    Abans que la vostra falta d’arguments us dugui a parlar de la meva filla, ja us contesto a l’avançada: Com a pare, és evident que vull absolutament el millor per als meus fills. Però la vida dóna moltes voltes i com que m’agradaria que el seu món fos millor que el meu, també és per ells que demano la regularització de la prostitució.

    Jaume

Respon a Jaume Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.