Adam Majó

Tant de bo els ajuntaments estiguéssin més ben finançats des de l’estat (que és qui cobra el gruix dels impostos, recordem-ho). I tant de bo l’Ajuntament de Manresa no acumulés un deute brutal, fruit de males previsions, d’inversions caríssimes i equivocades i de crèdits enverinats per pagar proveïdors. I tant de bo des d’administracions superiors es prestessin tots els serveis en àmbits com l’ensenyament, els serveis socials, l’ocupació o la gent gran, que no són, en principi, competències municipals, i així els ajuntaments no haurien d’arribar on altres no arriben. I tant de bo no tinguéssim un model de funció pública tan rígid i injust, en qual no sempre cobra més qui millor treballa. I tant de bo s’acceleressin determinades transformacions socials, econòmiques i polítques, com l’independència, la reforma de la fiscalitat o la resocialització de determinats sectors econòmics, que segur que facilitarien uns altres pressupostos municipals. Tant de bo es donés algun d’aquests casos o tots alhora però no és així i, per tant, l’Ajuntament ha de quadrar un pressupost -que ja és un 25% inferior al de fa 8 anys- mantenint o augmentant els ingressos propis.

Dit d’una altra manera, o s’incrementen les retallades (deteriorant les condicions de vida dels manresans i manresanes i, molt especialment, d’aquells qui més pateixen la crisi) o deixen de pagar (els interessos dels crèdits i determinats préstecs, proposaríem des de la CUP) o demanen als veïns i veïnes que hi contribueixin una mica més. Com que no es volen cobrar les contribucions (els impostos) a tants caps tants barrets, perquè s’estaria sent injust amb aquells qui menys tenen, i tampoc es pot fer per renda, perquè duplicaríem un impost existent -i això està expressament prohibit per llei- queda, aleshores, l’opció de fer pagar a cadascú segons les propietats que té al municipi. I això és l’IBI, una taxa que utilitza els valors cadastrals com a referència, per establir barems, però que no és un impost directament lligat al preu de mercat de l’immoble, com sí que ho és, per exemple, el de transmissions patrimonials al qual sí que afecta l’actual revisió a la baixa dels valors cadastrals. No és per tant, l’IBI, un taxa sobre la compra o venda de res sinó un sistema per recaptar en proporció a la riquesa immobiliària de cadascú.

Això és el què sembla que no ha entès la Taula de Construcció quan demana una rebaixa de l’IBI (sense explicar quins serveis o despeses eliminarien!!) i això és el què haurien d’explicar des de l’equip de govern sinó fossin presoners de les seves pròpies contradiccions ideològiques. L’IBI és un impost que necessita factors de correcció per criteris socials i d’ús -sobretot ara que la propietat està molt més estesa que abans- però segueix sent un impost redistributiu indispensable, situat a Manresa a un nivell dolorosament raonable.