“La indústria automobilística ja fa temps que ha inventat un cotxe elèctric eficient, però no el treuen perquè encara no els interessa, esperen a què s’acabi la benzina”. Segur que alguna vegada heu sentit (o dit) una cosa semblant a aquesta. I segur que l’argument us ha semblat convincent (les teories conspiratives ja ho tenen
L’any 2006 el president Bush va aprovar la Secure Fence Act que preveia la construcció d’una tanca de seguretat a la frontera entre els dos Estats Units, els d’Amèrica i els Mexicans. L’any 2009 Barack Obama va ser escollit president i va prosseguir la tasca de construcció dels, a data d’avui, gairebé 1100 quilometres de
Recordeu quan es parlava dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina (China, en anglès) i Sudàfrica)? L’acrònim va sorgir a principi de segle i pretenia definir un conjunt de països a mig camí entre els anomenats primer i tercer món, països relativament pobres però amb economies que creixien de forma continuada. El concepte, que es concreta
Bebe amigo bebe, que la vida es breve, hi deia en una rústica gerra de ceràmica que el meu pare havia portat d’algun viatge a Castella. I jo, petit, no acabava d’entendre’n el sentit. Perquè la vida, quan ets un nen (o una nena) és llarguíssima, infinita gairebé si la compares amb la pròpia
Sovint es diu que el Partit Popular no va estar a l’alçada del repte que suposa l’àmplia demanda independentista a Catalunya i que en Rajoy i companyia van ser incapaços de donar una resposta política que evités el xoc de trens o que, com a mínim, en rebaixés la intensitat. Segons aquest plantejament, la inacció
Vacarisses està gairebé a mig camí de Barcelona i més a prop de Terrassa que de Manresa. No obstant, quan hi va haver, ara fa poc, el descarrilament d’un tren que cobria el trajecte entre la capital del Bages i la del país, la premsa i la societat catalanes van tenir clar que allò era
Els experts diferencien entre l’extrema dreta i l’ultradreta. La primera, malgrat el llenguatge crispat, les amenaces implícites i l’apologia de la mà dura, s’abstindria de practicar la violència ni de fer-ne defensa explícita. La segona, en canvi, faria de la violència i l’acció directa el seu camp d’actuació prioritari. La primera jugaria amb les regles
En realitat, això de la política no és tan complicat. Per saber si una determinada societat funciona només cal fer-se quatre preguntes relativament fàcils de respondre: Produeix suficients bens i serveis? Els crea de forma sostenible en el temps? Els distribueix equitativament? I, ho fa, tot plegat, respectant llibertats individuals i col·lectives? Només cal posar
Robert de Niro, a més de fer de Robert de Niro en un centenar llarg de pel·lícules, també n’ha dirigit alguna. La millor, per mi, The good shepard (El bon pastor. 2006) ambientada a l’Amèrica de principis dels seixanta, amb aquella escena memorable en la qual un membre de la màfia, interpretat per John Pesci,
L’1 d’0ctubre de 2017 els veïns i veïnes de Verges, al Baix Empordà, van aparcar els tractors a la porta del poble per protegir els col·legis electorals. No els ho han perdonat. Des d’aleshores han rebut diverses visites de l’ultradreta (així ho demostren els símbols que utilitzen) que han empastifat el poble de pintades i
De mica en mica, des de l’àmbit acadèmic i econòmic però també, encara que molt tímidament, des d’algun sector de la política, es reobre el meló de l’organització territorial de Catalunya per constatar, d’entrada, el què tothom que hi ha rumiat una mica sap: que a l’actual estructura administrativa territorial (municipis, comarques, vegueries i províncies)
Als anys seixantes i setantes del segle passat portar barba i cabells llargs, emmirallar-se amb tot el què vingués d’orient i menysprear evasions vulgars com el futbol o l’embriaguesa era trencador i subversiu. Entrats els anys vuitanta, el potencial transgressor del hippisme (i de la nostra versió local i light, el kumbayanisme) estava amortitzat i
Ara que ja tothom (o gairebé tothom) ha paït els fets d’octubre de l’any passat i que, qui més qui menys, tots anem superant el dol per allò que hagués pogut ser i no va acabar sent, és hora de mirar endavant i reemprendre la perduda iniciativa. Per anar a on? Doncs a un altre
Si, per un moment, deixem de banda el compromís exemplar de l’alcaldessa, de l’equip de govern i de tots menys un els grups municipals presents a l’Ajuntament de Berga amb la lluita per l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble català, i si obviem les avorrides i (per mi) absurdes polèmiques recurrents entorn a la
No menystinguem mai el factor humà alhora d’analitzar fenòmens i esdeveniments polítics. Sense tenir-lo en compte, difícilment entendrem decisions i iniciatives que, al final, les prenen persones concretes amb circumstàncies personals també concretes. Ara bé, això no és Hollywood i el factor humà i les diferents capacitats de lideratge no poden ser la única ni