Adam Majó

Xuts a pals

29 de gener de 2020
0 comentaris

“Pijos”

Permeteu-me començar amb una falca publicitària: Filmincat, una plataforma digital per veure sèries i pel·lícules -la majoria europees (moltes de britàniques) però també de nordamericanes- en VO subtitulada el català (excepte les infantils que també tenen opció doblada). No hi ha les series més de moda –les que comenten els més llestos a les tertúlies de la ràdio-  però de bones n’hi ha les que vulguis. Ideal per gent a qui la procreació ha complicat l’accés al cinema. I perquè en faig propaganda? Doncs perquè he pensat que vostè, amic lector, posat a llegir subtítols, també prefereix fer-ho en la llengua amb què està llegint aquest diari. I perquè en el camp de l’audiovisual Barcelona (aka Catalunya) no té el pes ni l’empenta que li correspondria i això, en un món de pantalles com l’actual, és un problema. I vull pensar que si plataformes com aquesta arriben a tenir prou abonats i difusió, algun dia s’atrevirien a fer el mateix que fan les grans del sector: produir material propi.

Dit això, l’altre dia veient The virtues (els 20 minuts de borratxera més brutals que he vist mai en una pantalla) observo que tradueixen posh per fatxenda i m’adono que, efectivament, en català no tenim una bona traducció de posh, i que això és un problema perquè la categoria si que forma part del nostre univers conceptual. De fet, utilitzem habitualment un mot per referir-nos-hi, el problema és que es tracta d’un manlleu del castellà i que conté un so que no forma part de l’alfabet fonètic català: la /x/ de jamon. Em refereixo, evidentment, a l’adjectiu pijo/pija.

Però tornem un moment a posh, una paraula molt usada en anglès britànic que té un origen etimològic espectacular. POSH és l’acrònim de Port Off Starbaord Home (bavor fora estribord casa) que apareixia en els bitllets més cars dels vaixells que anaven a la India des d’Anglaterra a través del canal de Suez, els corresponents a les cabines cara nord tant al anar com al tornar que evitaven, així, el sol directa i la calor del migdia. I perquè posh no s’hauria de traduir per fatxenda, altiu o elegant (com proposa el sr Google)? doncs perquè aquest terme, igual que pijo, no denota només una actitud, ni només una situació econòmica, sinó una barreja de totes dues variables. No n’hi ha prou amb tenir diners o amb comportar-se de forma altiva, calen les dues coses alhora, per ser pijo. I cal context, també. Si no, pregunteu-ho a alguns pijos manresans (d’aquells del Moka o la Pineda de 30 anys enrere), que quan els enviaven a fer el COU a una escola privada de la part alta de Barcelona tornaven queixant-se que allò era un niu de (veritables) pijos i que a ells els consideraven uns pobres pagesos.

En definitiva, està molt bé que l’Institut d’Estudis Catalans debati cada any sobre els neologismes a incorporar, però farien encara millor  solucionant problemes, com aquest, pendents des de fa anys. I posats a fer, al mateix decidir si incorporen un equivalent a pijo o si accepten el castellanisme nostrat, podrien plantejar-se també una bona solució per quillo (diminutiu de Chiquillo) que a Andalusia, d’on prové, té un sentit familiar i afectuós mentre que a Catalunya  defineix una determinada categoria social amb connotacions pejoratives i –diguem-ho tot- xenòfobes.

Com el Brèxit, no.
11.10.2018 | 8.26
Les planes interiors
07.02.2018 | 12.34

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!