Adam Majó

A vegades manar vol dir gestionar de forma eficient, efectiva i honesta una institució d’una determinada comunitat que ja van en la direcció correcte. Altres vegades manar és molt més complicat (i apassionant) perquè requereix, a més de tot això, canviar de rumb, aconseguir evitar que la institució i sobretot, la societat i la gent a qui representa, continuïn barranc avall.

Berga i el seu ajuntament –i perdoneu-me el dramatisme- entren en aquesta segona categoria; una ciutat d’on la gent jove marxa perquè no s’hi pot guanyar la vida i on si la demografia no s’acaba d’enfonsar és per l’arribada de persones i famílies amb baixos ingressos expulsats de la Catalunya metropolitana.

La victòria de la CUP, després de quatre anys de gestió de la misèria i amb la tendència a nivell nacional clarament en contra, té molt mèrit (i demèrit pels seus competidors) però obliga a fer el què no s’ha fet fins ara, és a dir a explicar als veïns i veïnes de la ciutat per quin futur es treballa, quin és el model de ciutat a com a mínim 10 anys vista, i com s’hi pensa arribar. En aquest sentit, el millor que pot oferir una ciutat per atreure i retenir projectes, iniciatives i persones és ella mateixa, els seus equipaments, els seus serveis públics i, sobretot, sobretot, perquè això sí que depèn de l’ajuntament i només de l’ajuntament,  la seva estructura física, els seus carrers, places i parcs, l’espai públic, en definitiva. Convertir, per tant, la ciutat compartida en un factor de qualitat de vida, en un actiu que faci que professionals i empreses prefereixin quedar-s’hi o venir-hi i que compensi, als que treballem fora, els inconvenients de fer quilometres cada dia. La ciutat, en definitiva, s’ha de convertir en el salari indirecta que equilibri la balança. En el cas concret de Berga, aquest valor afegit, aquest tret distintiu en positiu, no pot ser altre que la natura i la muntanya, l’entorn privilegiat que ja tenim i una ciutat amb més i millors parcs, millor connectada en bici o a peu amb aquest entorn, amb molt més arbrat urbà i -evidentment- amb molts menys cotxes per tot arreu. Berga està 30 anys enrere de la majoria de ciutats i pobles amb els que es pot comparar en matèria de mobilitat i qualitat de l’espai públic. Recuperar aquest temps perdut hauria de ser –penso jo- la primera  prioritat de l’ajuntament. Per cert, treure carrils de circulació i places d’aparcament per substituir-los per arbrat i espai públic útil val diners, però pocs, igual que obligar a propietaris de solars i edificis abandonats a tenir-los nets i en condicions o a cedir-los provisionalment a la comunitat.

Fer-ho, transformar Berga, no serà feina fàcil. Caldran complicitats, acords, hores (que s’hauran de pagar) i mans. Per això un pacte entre la CUP i ERC, que donaria majoria al saló de plens, ampliaria suports i facilitaria la comunicació amb Generalitat i Diputació, seria una bona notícia. Sobretot si es vol aspirar a atreure algun estudi especialitzat (universitari, per què no?) a la ciutat.  Igual que caldrà, també i sobretot, la implicació i el compromís actiu de tothom, dels veïns i veïnes, en la línia del què estan fent aquests dies els mestres, mares i pares de l’escola Sant Joan.