Municipis verds

Una prèvia: Tinc la teoria que a la primavera, amb l’arbrat i l’enjardinat urbà recuperant  verdor i lluminositat, millora substancialment  la percepció que tenim del nostre poble o ciutat i que, en conseqüència, el fet que les eleccions municipals tinguin lloc en aquesta època de l’any   beneficia directament el partit o partits que governen.

En aquesta campanya electoral que ara comença hi haurà qui ens prometrà sobretot  participació i bona gestió.  Malament, perquè aquestes dues coses, bàsiques, són mínims exigibles. Són el com, no el què. Entre els que vagin una mica més enllà i us facin propostes més concretes, hi haurà qui posarà l’accent en la  justícia social,  en atacar la pobresa i les diferències en els nivells de renda real. I sí, un ajuntament pot jugar amb el petit marge impositiu que té i pot reforçar les partides de suport a les persones amb menys recursos i oportunitats, però no ens enganyem , el gruix de la fiscalitat no depèn dels municipis, factors clau com els salaris i el mercat de treball queden fora de les seves competències, la capacitat d’influència en l’economia és escassa i, a més, el seu àmbit geogràfic d’actuació fa molt difícil oposar-se a  les tendències generals (per això, per exemple, l’Ada Colau no ha pogut aturar l’increment del preu de l’habitatge).

Hi haurà, també, qui et dirà que els votis perquè amb ells aconseguirem  la independència . I sí, pels independentistes és important que hi hagi alcaldes i alcaldesses que defensin la República Catalana, tant per la projecció simbòlica com per la influència política que poden exercir, però també sabem que el canvi d’estatus polític no depèn única ni sobretot dels ajuntaments i que mentrestant la vida continua i cal tenir altres objectius també en l’àmbit municipal. Entre altres raons, perquè és també en la transformació de pobles i ciutats on l’independentisme pot incrementar credibilitat i continuar (sí) eixamplant la base.

On, en canvi, el municipalisme té molt camp per córrer és en una altre perspectiva  fonamental de la nostra vida col·lectiva: l’ecologia, el medi ambient, les polítiques verdes, digueu-ne com vulgueu. Un ajuntament té competències i responsabilitat en residus, mobilitat, gestió del territori i, una mica, energia. Des del municipi es poden blindar els espais naturals i agraris, transformar la recollida de residus per minimitzar la fracció no reutilitzable ni reciclable,  apostar per la generació d’energia a les teulades dels edificis públics, a partir de la biomassa del territori o amb petites centrals hidràuliques, solars o eòliques, i es pot, també i sobretot, reduir dràsticament l’espai dedicat a l’automòbil per dedicar-lo als vianants, al transport públic, als vehicles petits i no contaminants i a l’arbrat i verd urbà.

Fer-ho, apostar per la transformació verda de la ciutat, no és senzill ni està exempt de conflictes i maldecaps, però a la llarga, si ningú es fa enrere, s’aconsegueix un poble o una ciutat d’on ningú vol marxar,  on les desigualtats econòmiques tenen una transcendència inferior i del qual els seus veïns i veïnes es mostren cofois.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *