Adam Majó

Xuts a pals

22 de novembre de 2018
0 comentaris

Abans no prenguem mal

L’1 d’0ctubre de 2017 els veïns i veïnes de Verges, al Baix Empordà, van aparcar els tractors a la porta del poble per protegir els col·legis electorals. No els ho han perdonat.  Des d’aleshores han rebut diverses visites de l’ultradreta (així ho demostren els símbols que utilitzen) que han empastifat el poble de pintades i que han fet malbé bens públics i particulars, incloses les rodes de 150 cotxes. Fa quatre dies, a Vilafranca del Penedès, uns joves que gravaven un grup d’encaputxats que arrencaven estelades, llaços grocs i pancartes van rebre amenaces, insults i cops. Casos semblants s’han produït a Valls, Matadepera, Manresa, el Maresma, Berga i tants altres pobles, ciutats i comarques. A més, en molts casos per no dir sempre, a les manifestacions de l’unionisme hi ha presència d’individus que no dubten en utilitzar simbologia feixista i que protagonitzen batusses i agressions durant o al final de la mobilització.  El darrer any s’han registrat  més de dos cents casos d’amenaces o atacs vinculats a l’ultradreta espanyolista. En molts casos s’ha requerit intervenció mèdica, però mai, fins ara, hospitalització. És violència, per tant, de baixa intensitat i provocada per un nombre petit de grups i subjectes que, s’ha de dir, no representen el conjunt de persones que creuen que Catalunya ja està bé dins el Regne d’Espanya.

Ara bé, el seu elevat nombre i la seva extraordinària proliferació el darrer any ens ha de fer encendre les alarmes. Més encara si contrastem aquestes dades amb l’actuació de la Justícia i observem que pràcticament cap d’aquests casos ha comportat sanció de cap mena, que en molts casos els agredits acaben sent denunciats i que casos semblants (en l’àmbit de les amenaces a les xarxes socials, l’apologia de la violència o la planificació d’atemptats) són tractats judicialment de forma molt diferent si els seus protagonistes són d’esquerres i/o independentistes o si pertanyen a l’espanyolisme i/o l’ultradreta.

Si a aquesta situació concreta hi afegim el creixement dels discursos i pràctiques autoritàries, excloents i agressives arreu del món i la normalització de determinats punts de vista que abans només s’atrevien a defensar els grups obertament feixistes, la preocupació s’incrementa.

No estem en una situació extrema, d’acord. No hi ha, per descomptat, enfrontament civil i el gruix de la nostra societat, partidaris i contraris de la república Catalana, més de dretes o més d’esquerres, no comparteixen els discursos ni les pràctiques de l’extrema dreta. Ara bé, el cert és que el feixisme existeix, està organitzat i és més actiu que anys enrere. Amagar el cap sota l’ala ja no és una opció i tots podem fer-hi alguna cosa. Els mitjans de comunicació, per exemple, poden no alimentar segons quins discursos ni sobredimensionar la dreta extra-parlamentaria. Els ajuntaments poden personar-se com a  acusació en totes les agressions produïdes al seu municipi. La gent hem de defensar-nos i denunciar (a Mossos i públicament). I els partits tenen l’obligació de renunciar a la burla, la ridiculització, l’insult i l’escarni en el seu tracte amb els que no pensen igual que ells, a tot arreu, però molt especialment al Parlament. Fem-ho, abans que algú prengui mal de veritat.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.