La legislatura del Porta a Porta

Si, per un moment, deixem de banda el compromís exemplar de l’alcaldessa, de l’equip de govern i de tots menys un els grups municipals presents a l’Ajuntament de Berga amb la lluita per l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble català, i si obviem les  avorrides i (per mi) absurdes polèmiques recurrents entorn a la Patum i la seva organització, el cert és que el balanç d’aquesta primera legislatura de govern CUP a la capital del Berguedà no és per llançar coets. Ningú va dir que seria fàcil, i menys governant en minoria i amb la caixa buida, però el cert és que els principals reptes que tenia la ciutat fa 4 anys segueixen intactes sobre la taula. Així, malgrat el bon acord signat en el seu moment amb el Conseller Comin, no s’ha pogut aturar la decadència continuada i alarmant de l’Hospital de Sant Bernabé; no s’ha sabut evitar que l’anunciada línia escolar a perdre hagi acabat sent de l’escola pública, que passa de 5 a 4, i tampoc s’ha aconseguit treure la ciutat del subdesenvolupament en matèria de transport públic interurbà (80 minuts per anar a Manresa). En el camp de l’urbanisme i la qualitat de l’espai públic, la feina a fer és ingent i la que s’ha fet (amb rebaixes a les voreres i millora de l’arbrat, per exemple) bona però insuficient. Berga continua sent una ciutat on l’automòbil és per tot arreu i on a la mobilitat bàsica, la que es fa a peu, li manca espai i li sobren obstacles. Pel què fa al nyap endèmic número 1, la Rasa dels Molins, el més calent continua a l’aigüera, i en l’altre etern tema pendent, la recuperació del Barri Vell i l’impuls del Carrer Major, la manca d’avenços (i els retrocessos) són també a la vista de tothom. Per acabar, en l’àmbit de la imprescindible reactivació econòmica, s’han fet coses, com la oportuna modernització de les dues fires i l’impuls del sector primari i l’alimentari, però el  mercat municipal segueix a la UCI, l’hostatgeria de Queralt tancada i els berguedans i berguedanes encara no sabem en què podran  guanyar-se la vida els nostres fills si, per un atzar, decideixen quedar-se a viure a la comarca que els ha vist néixer.

Em direu que molts d’aquests temes no són de competència municipal, que en 4 anys no es poden fer miracles i que l’herència rebuda era una ruïna, i tindreu raó, però no del tot. Perquè d’un Ajuntament no se n’espera que ho resolgui tot, però sí que intervingui i tingui criteri i iniciativa en tots els temes i mancances que afecten als seus veïns i veïnes. Quatre anys són poc per resoldre problemes estructurals que venen de lluny, però suficients per començar a posar fil a l’agulla i dibuixar sortides.

I, malgrat tot, la providència ens somriu i una iniciativa del Consell Comarcal dona a la ciutat i al seu Ajuntament la oportunitat de fer-la grossa i amortitzar la legislatura esdevenint la ciutat més gran del país amb recollida d’escombraries porta a porta. Si la implantació del nou sistema es compliqués, a la CUP li podria passar com a Bildu a Guipúscoa, on el nou sistema de recollida selectiva els va costar unes eleccions. Però si surt bé (i sortirà bé) permetrà al govern treure merescut pit com a l’agent transformador que volia ser.

Per cert, si d’aquí a un any a Berga el porta a porta és l’èxit que crec que serà, al proper Ajuntament de Manresa li quedaran poques excuses per no seguir-ne els passos.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *