Adam Majó

(prèvia) No escric al Nació Manresa perquè en aquest mitjà s’hi permeten els comentaris racistes i els insults des de l’anonimat.

1. La meva àvia va marxar del carrer Muntanya per anar a les viviendas de la SF fa 60 anys. El barri vell que m’explicava ella, el que vaig conèixer jo de jove o el d’ara poc tenen a veure. No només són diferents els edificis, els carrers, les places, els tallers, els comerços (els bars!), sinó també i sobretot la gent que hi viu, els veïns i veïnes. I això continuarà sent així, continuarà canviant la procedència del veïnat, el seu nivell econòmic, la forma de viure o la seva visió del món. Pensar que hi ha un corpus veïnal immutable i perfectament delimitat és absurd i, per tant, la transformació (o la no transformació) del barri s’ha de fer tenint en compte els actuals veïns i veïnes, per descomptat, però no només. Cal tenir en compte, també, els que hi han viscut abans, per salvaguardar-ne la memòria, i els que vindran a viure-hi en un futur més o menys immediat.

2. Parlem de gentrificació quan es produeix una substitució massiva i en un període relativament curt de temps d’uns veïns amb baix poder adquisitiu per uns que en tenen un de molt superior. Si un barri amb molt habitatge degradat i buit i amb un índex de pobresa superior a la mitjana tendeix a millorar la qualitat dels seus edificis i a anivellar-se amb el del conjunt de la ciutat pel què fa a la renda, això és regeneració, rehabilitació o com vulgueu dir-ne, però NO gentrificació.

3. El Centre Històric és molt més que un barri residencial. Les places, els carrers, els equipaments culturals i els monuments diversos no estan només al servei dels veïns i veïnes que hi viuen sinó de tots els manresans i manresanes i dels visitants que en vulguin gaudir. La ciutat antiga ha estat i és punt de trobada i referència i volem que ho segueixi sent per molts i molts anys. I si això ha de ser en benefici de les botigues i bars que ja hi són o que s’hi vulguin instal·lar (i en detriment del polígon dels Trullols, per exemple) doncs perfecte.

4. Contraposar l’art o la música a la lluita contra la pobresa és oblidar que la cultura i la bellesa són també drets socials indispensables. Pensar que determinats veïns són, per definició, incapaços de gaudir d’un mural artístic o d’un concert gratuït al carrer és un error d’apreciació que m’estalvio de qualificar

5. A Manresa i al barri vell la participació social és, de mitjana, directament proporcional a l’antiguitat residencial familiar. Dit d’una altra manera, a les entitats, als clubs, a les empreses, als partits, als MS o a l’Ajuntament els manresans de moltes generacions hi estem sobre-representat. Ara bé, si hi ha un barri i una ciutat que és exemple d’acollida d’una comunitat, la musulmana, no sempre ben rebuda arreu, aquests són Manresa i el seu Centre Històric, on precisament ara s’està consolidant la seu social d’una Associació Islàmica exemple i referent en més d’un sentit.

6. (pel Berni) Al llibre The Death and Life of Great American Cities (1961) es parla del North End de Boston. Un barri popular que els urbanistes municipals i els inversors volien enderrocar per construir-ne un de modern, quadriculat i sanejat. La lluita veïnal va aturar el projecte i avui en dia aquest antic barri  d’estibadors conserva tot el seu encant. Taaaant és així que s’ha convertit en un barri de gran demanda residencial (i preus elevats), amb bars, cafès, restaurants i botigues xules i el preferit de molts turistes. Paradoxes d’un món copmplexe.