Adam Majó

Aquest proper 21 de desembre hi ha eleccions al parlament del  país i, lògicament, voldria votar la proposta política que doni a les qüestions que m’amoïnen unes respostes semblants a les meves. Votaria, per exemple  a qui es comprometés a impulsar un procés per obrir progressivament totes les fronteres. No només als refugiats de guerra, que també i de forma immediata, sinó a tothom, a totes les persones del món. Accepto, si voleu, que la lliure circulació de persones a nivell mundial no es pot fer d’un dia per l’altre i que caldria una certa gradualitat, però estic convençut que obrir fronteres no és només moralment necessari  sinó també una eina imprescindible per redistribuir molt millor la riquesa entre les persones i els països. Votaria, també, a aquí plantegés reduir els horaris laborals i, alhora, assegurar una certa equitat salarial mitjançant la renda universal, un salari mínim decent (no això d’ara)  i l’augment d’impostos als més rics. Només d’aquesta manera podrem evitar que la quarta revolució industrial (la de l’expansió de la intel·ligència artificial i la robotització massiva) augmenti de manera exponencial l’atur i les diferències de renda i ens porti a una societat encara més dual i polaritzada. Lligat a això mateix, votaria a qui em proposés combatre els paradisos fiscals com es combat a les màfies criminals de qualsevol mena.  Sancions directes i indirectes que facin inviable, per a qualsevol país que pretengui participar de l’anomenada comunitat internacional, atreure empreses i capital amb l’únic argument d’una fiscalitat propera a zero. Votaria, per descomptat, a qui m’oferís un programa de transició energètica en el qual, a base de premiar les energies renovables, el transport públic, la racionalització del consum i la proximitat, aconseguíssim en un període de temps raonable disminuir dràsticament la nostra dependència dels carburants fòssils. Votaria, a ulls clucs, a qui em proposés la creació d’una banca pública potent i d’una agència també pública de l’energia que es dediqués, no només a la producció i el subministrament, sinó també a facilitar la vida als petits i micro productors. Donaria al meu vot, seguríssim, a qui em digués que vol eliminar les actuals restriccions a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació, sabent que això permetria als que promouen la discriminació i la desigualtat defensar públicament les seves idees, però convençut, també, que en aquest combat, el de les idees, les de la llibertat i la igualtat són imbatibles.

I votaria moltes més coses, decisives pel meu futur i el dels meus fills, però no ho podré fer, perquè el meu país no és sobirà, perquè des del parlament que escollirem el dia 21 de desembre no podem impulsar cap ni una d’aquestes mesures, perquè moltes d’elles, a més, no són possibles si no es promouen a nivell internacional i, en aquest àmbit, només els Estats hi són escoltats. Votaré, quin remei, a qui m’apropi a la normalitat, a qui em vulgui acostar a la República Catalana des de la qual pugui mirar de fer realitat tot això que vull per mi, pel país i pel món.