L’opi del poble

El Barça és més que un club, l’exèrcit desarmat de Catalunya segons  Vàsquez Montalban, però el millor president de la història del club es va presentar a les eleccions al parlament de Catalunya i  amb prou feines va passar el tall del 5% dels vots. Vull dir que en aquest país, malgrat la passió i l’atenció que desperta la pilota, la gent sap diferenciar perfectament entre futbol i política, si més no a l’hora d’anar a votar, i el barcelonisme dels candidats no és mai un factor rellevant en una campanya electoral.

La Patum també és molt més que un patronat i sovint sembla allò de que Berga és la ciutat que porta el cognom de la nostra festa. Ja està bé, els excessos en matèria d’identitat i fidelitat als colors són sans sinó es perd de vista que són això, excessos, i que a la vida, naturalment, hi ha coses bastant més importants. Dit d’una altra manera, per molt que la Patum la pagui, en part, l’ajuntament i que la seva realització passi formalment per ple, ajudar a organitzar les festivitats del Corpus no és la principal activitat del consistori  ni la que té o hauria de tenir més repercussió social. Vist amb ulls manresans, la Patum 2017 ha estat exactament com la de cada any i no hi sé veure cap relació lògica entre els rius de tinta i de saliva gastada en la polèmica d’enguany (cada any n’hi ha una) i la transcendència que tot plegat ha tingut en la festa o, encara menys, en la vida dels berguedans i berguedanes. Per això no tindria cap sentit – i aquí vaig- que la gestió al capdavant de l’alcaldia de la Montse i la CUP es recordés, sobretot, per allò dels vestidors de plens i del sorteig dels salts. No entro a discutir si la decisió de l’ajuntament fou encertada o no, no en tinc ni idea i m’importa un xiulet, el què miro de dir és que fou una decisió menor al costat de les que pren o hauria de prendre l’equip de govern en relació als diners de tots, a l’organització quotidiana de la ciutat, als serveis públics o a la necessària reactivació econòmica que talli l’hemorràgia de  mans i cervells que pateix la ciutat i la comarca.

La Patum és un actiu importantíssim per Berga i la comarca, ens dona reconeixement, cohesió i autoestima, però l’impacte econòmic és modest i puntual. Que Berga tingui  una festa patrimoni de la humanitat que tanca un cop l’any el telenotícies és motiu d’orgull i alegria merescuts, però no maquilla les xifres de l’atur ni evita que tants berguedans i berguedanes hagin de guanyar-se la vida de Sallent en avall. Que la premsa comarcal parli de la Patum, dels Elois, de la festa del Bolet i de les fires i firetes està molt bé. Que la capital del Berguedà només hi surti per aquesta mena d’esdeveniments és més preocupant. Que Brega sigui Patum és collonut, que fos només Patum seria un desastre. D’aquí a menys de dos anys hi haurà eleccions municipals que s’escauran, com sempre, a tocar de Corpus. Confio, però, que anirem a votar pensant amb els carrers, les places, les escoles, els parcs, els teatres i els problemes dels veïns i veïnes de la ciutat i no tant amb els vodevils del patronat i les comparses.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *