Adam Majó

A finals dels 80 es crea a Manresa la FUB, una fundació publico-privada amb l’objectiu d’endreçar diferents estudis superiors que s’inpartien a la ciutat. El primer que calia era centralitzar tots l’activitat acadèmica en un sol indret amb l’objectiu de millorar la qualitat de les instal·lacions i crear caliu universitari. Hi havia dues propostes sobre la taula: el barri antic o al poal, en uns terrenys que aleshores eren horts. La primera opció era tècnicament més complicada, calia rehabilitar edificis, enderrocar, construir de nou, lluitar contra determinats perjudicis… La segona, no cal dir-ho, era molt més senzilla i ràpida d’executar i fou l’escollida per l’ajuntament i les forces vives. Al primer edifici l’han seguit quatre més i s’ha creat una zona universitària que funciona més o menys bé però que té poca personalitat, interactua poc amb la ciutat i ha contribuït a allunyar el centre  del riu i el barri vell. 25 anys més tard ningú dubte que aquella fou una decissió equivocada i que Manresa va deixar passar una immillorable oportunitat per impulsar el centre històric i cohesionar la ciutat.

Dic tot això perquè em temo que a Berga està apunt de passar una cosa relativament semblant amb la nova ubicació per a la Secció d’Institut Serra de Nuet que actualment ocupa uns mòduls pre-fabricats en terrenys de l’antiga caserna. Admeto que si la meva filla acabés de començar-hi els estudis o estigués apunt de fer-ho, potser jo també voldria la solució més ràpida i senzilla. I ja sabem que la ubicació sota el camp de futbol ja té projecte acabat i està pendent, únicament…, de la partida pressupostària. Però la ciutat no pot pensar només a curt termini. Els edificis no tenen només una funció interna (d’allò que s’hi fa a dins) sinó també, i molt important, externa, de relació amb la   trama urbana i d’ordenament de fluxes i mobilitats. En aquest sentit, entre situar un equipament en un extrem perimetral de la ciutat o fer-ho a l’antic convent i escola de Sant Francesc, al bell mig d’un centre històric que necessita una empenta, la decissió no hauria de prendre’s ni amb amb presses ni amb pragmatismes curt-terministes. Que a Sant Francesc no hi ha pati? Busquem-lo: el convent té un claustre, hi ha terreny rera l’església, es podria reconvertir algun dels aparcaments de l’entorn o podríem fer una pista poliesportiva on ara hi ha la piscina sense aigua del Lledó, ben a prop. Que l’edifici vell s’hauria d’adaptar? Fem-ho. Que és més fàcil construir de nou en un terreny buit? Segur. Però que centenars de nois i noies, mestres, pares i personal pujant cada dia a Sant Francesc cohesionaria la ciutat entorn al cas antic i el carrer major és també una evidència que no podem permetre’ns el luxe d’ignorar. En definitiva, si només volem un institut, cap problema, posem-lo darrera el camp de futbol.  Si, a més, volem fer ciutat, Sant Francesc és el lloc.