Adam Majó

Xuts a pals

28 d'abril de 2015
0 comentaris

Manar

Voto a Manresa i milito també a Manresa, no tinc, per tant, cap vinculació directa amb la CUP de Berga més enllà de la inevitable simpatia. Vull dir que intento escriure no tant com a persona més o menys implicada en política sinó com a simple veí de la Font del Ros, que puja i baixa sovint pel Carrer Major, que de tant agafa el bus, que mira de comprar a Berga i que l’any que ve, si ens l’accepten, portarà la filla a l’escola Bressol Flor de neu.

Diuen les enquestes –i sembla creïble- que CiU, PSC i PP baixen en vots i escons, que ERC podria tornar a entrar a l’Ajuntament i que la CUP augmenta presència. Amb aquest panorama no soc l’únic que veu amb esperança  un canvi de color al govern municipal. Fins i tot en el cas que CiU seguís sent la llista més votada. Al capdavall, si dos partits de l’oposició sumen majoria absoluta és raonable pensar que hi ha una majoria de votants que n’estan  farts del què hem tingut fins ara i volen un canvi. Per tant, si la propera alcaldessa obté la meitat més un dels vots des nous regidors tindrà tota -tota!- la legitimitat democràtica per governar, molta més que un alcalde en minoria absoluta. La democràcia, o el què sigui que tenim, no és una competició esportiva en la que guanya només el primer, és un mecanisme per sumar majories i buscar consensos. El pacte, si no atempta contra els eixos dels programes electorals, no és només legítim sinó fins i tot aconsellable perquè eixample la representativitat d’un determinat govern. Si algú vol manar en solitari, que tregui majoria absoluta.

I sí, ja sé que és un pal governar un ajuntament endeutat fins a les celles, en una comarca paralitzada per la crisi i amb un teixit associatiu actiu però desestructurat i malhumorat. També sé que els governs de coalició són una murga, que no acabes mai de fer reunions i que és feixuc haver de transaccionar cada decisió. I tampoc se m’escapa que ERC de Berga és un partit dèbil encapçalat per gent que fins fa quatre dies eren al PSC (al PSC!!) i que segur que hi ha mil qüestions en les quals el seu punt de vista està lluny del de la CUP. Ara bé, també sé que sovint aquesta visió diferent ajuda a entendre millor la ciutat amb la que has de tractar, que on no arribes tu a vegades hi arriba el que menys t’esperes i que la feina diària i les dificultats compartides creen complicitat personal i política. De fet, del què més convençut estic, com a veí d’aquest poble que té títol de ciutat, és que, si hi ha ganes d’agafar els problemes per les banyes,  hi ha moltes coses que es poden fer des d’un ajuntament que no costen diners. Berga necessita una canvi en profunditat (o així m’ho sembla a mi) i això passa, entre  moltes altres coses, per un ajuntament a qui no faci por enfrontar-se als propietaris d’edificis i terrenys perquè compleixin les obligacions que marquen les ordenances urbanístiques, que respecti els drets dels treballadors de la casa però els recordi que són allà per atendre i servir a la gent, que s’atreveixi a replantejar tot allò que no funciona prou bé a la ciutat per sagrat i intocable que sembli, que tingui plans de futur per la ciutat i la comarca i que lluiti per recuperar el cinema o el tren i per no perdre l’hospital o el mercat.

En definitiva, a Berga li cal una sotragada i això només ho pot encapçalar la CUP. És l’hora de manar, companys.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.