Adam Majó

Xuts a pals

3 de gener de 2014
0 comentaris

1914

El segle XXI també té coses bones, ens donarà l’oportunitat de reviure els esdeveniments importants del segle XX que, l’un darrere l’altre, aniran arribant al centenari. Així, l’any 2014 no serà només l’any en el qual aquest país farà un salt definitiu cap a la llibertat, sinó també el dels cent anys de l’inici d’un dels fets més apassionants i transcendentals del segle passat: l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Potser penseu que exagero, potser creieu que la Gran Guerra va ser només trinxeres enfangades i batalles de ressonàncies remotes (Marne, Verdun, Somme, Gal·lípoli, Tannenberg…). Si és el cas us animo a aprofitar l’any que ara comença per acostar-vos-hi a través dels documentals que faran a la tele, els especials que publicaran els diaris, alguna exposició (a Barcelona) i la nombrosa bibliografia que s’editarà, per descobrir fins a quin punt aquest terrible conflicte ha determinat el món en el qual vivim. Aquella guerra no només va posar fi a imperis antics, com l’austríac o l’Otomà, inaugurà la nova hegemonia mundial Nord-americana i fou el desencadenant de la revolució russa i el naixement de la URSS -ja friso perquè arribi l’any 2017…-, sinó que constituí un punt d’inflexió decisiu en la mentalitat optimista i esperençada que havia acompanyat l’home (l’ésser humà) occidental des de l’inici de la il·lustració. L’any 1914 els europeus s’acomiadaven alegrament de l’anomenada Belle Epoque i sortien incomprensiblement al carrer per cel·lebrar l’inici d’una guerra que havia d’aportar èpica i glòria a les seves vides però només va dur-hi mort i anorreament. Quan finalment es va signar l’armistici aquest continent ja no es reconeixia al mirall. Com podia ser que aquells qui es creien la l’elit de la humanitat, la civilització per definició, haguéssin enviat a gairebé 15 milions dels seus fills a morir gratuïtament? Alguna cosa fallava en la idea de progrés fins aleshores acceptada i d’aquesta decepció profunda en sorgiren les avantguardes artístíques, ideològiques i literàries posteriors i molts dels interrogants que cent anys després encara no hem estat capaços de respondre.

I el més bèstia de tot plegat és que, al contrari de l’anunciada i gairebé inevitable Segona Guerra Mundial, la Primera no fou el resultat de conjuntures endimoniades ni de contradiccions poderosíssimes sinó el fruit de decisions fatals preses en determinades cancelleries europees per un grapat de persones concretes que, excepte en el cas rus, visqueren molts més anys i amb totes les comoditats. Com si d’una partida de póquer es tractés, les corts europees van fer càlculs d’oportunitat/risc i van llençar-se a jugar comptant que l’adversari s’arronsaria i que en quatre dies aconseguirien importants guanys territorials. És precisament això, la lleugeresa amb què molt pocs prengueren unes decisions que comportaren el patiment de tants, allò veritablemenet terrorífic del que succeí l’any 1914 -fa només cent anys-.

Aturar-ho tot
03.04.2020 | 11.16

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.