Termes municipals obsolets

Sant Mateu de Bages té un terme
municipal que arriba fins a les portes de Callús i ha decidit situar un abocador
de residus especials precisament allà, a tocar del poble veí.  Uns quants carrers de Navàs, del núcli
urbà de Navàs, depenen administrativament de Balsareny. Com les cases del Raval
de Manresa, que pertanyen a la ciutat que els dona el nom però estan enganxades
al Pont de Vilomara. Les escoles de La Parada o el Xup s’han de pagar el bus quan
volen anar al Kursaal, les de Sant Joan, en canvi, reben una subvenció perquè
canvien de municipi. Pineda de Bages és una urbanització de manresans que no
depèn d’aquesta ciutat sinó d’un poble amb el qual pràcticament no hi tenen
relació. Amb l’eix diagonal, a la gent que viu repartida pel terme de Sant
Salvador de Guardiola els és més fàcil anar a Manresa o a Igualada que al
centre del poble. I podríem seguir posant exemples de situacions absurdes
conseqüència d’uns termes municipals que nasqueren de límits parroquials i
feudals ja superats i que s’han mantingut pràcticament inalterats mentre la
realitat física es transformava a gran velocitat. No tant sols han crescut els
pobles i ciutats, també han aparescut noves entitats periurbanes (polígons i urbanitzacions)
que ja no responen a la composició municipal tradicional. I des dels mateixos
pobles s’han reclamat més i millors carreteres, sense tenir en compte que això
desdibuixaria de forma irreversible la relació dels veïns i veïnes amb el seu
entorn quotidià.

Amb la primera industrialització
ja es van haver de fer una adaptació dels municipis als canvis produïts. No
només a Barcelona, on la ciutat va incorporar Gràcia, Sant martí o Sants.També
al Bages nuclis acabats de formar, com 
Navàs, El Pont de Vilomara o Sant Joan de Vilatorrada, van desplaçar a
Castelladral, Rocafort o Sant Martí en la capitalitat del territori (formant,
fins i tot, un municipi nou). És evident, pensem cada cop més gent, que cal una
revisió a fons del mapa municipal del país que s’adapti a la realitat, que en
redueixi inevitàblement el nombre i que ens permeti millorar la gestió, i la
protecció!, de la nostra principal matèria primera: el territori. I tot això
preservant la identitat, i algunes competències, de cada poble històric, tal
com han fet, per exemple, Viladordis, Cabrianes o Castelltallat.

Algú s’estranyarà que un
independentista defensi termes municipals més grans enlloc de petits i
inalterables. Ja ho he dit altres cops, precisament som els independentistes
els que pensem que les fronteres, els límits territorials de l’administració,
no són sagrats, es poden modificar si així ho vol la gent i si així es millora
la gestió dels afers col.lectius. De fet, la futura República catalana formarà
part, no en dubteu, d’estructures federalitzants molt més grans, d’abast
europeu i/o mediterrani.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *