El toro, molt més que brandy

La simbologia nacional espanyola
als Països catalans és ofensiva, no perquè tot el que vingui de ponent sigui
dolent i odíós per definició, en absolut, sinó perquè consolida i reforça una
situació injusta i antidemocràtica: la nostra pertinència a un projecte
nacional, l’Espanyol, per la qual mai ningú ens n’ha demanat la opinió. Una
proposta que seria respectable si s’hagués tirat endavant democràticament,
acceptant-ne la lliura adhesió, o no, 
dels pobles als que es proposava, però que s’ha basat, des de fa
tres-cents anys, en l’ús de la força i en la negació d’altres opcions nacionals
en el territori que pretèn abastar. Mentre els catalans i catalanes no puguem
decidir democràticamemnt si volem, o no, mantenir-nos al Regne d’Espanya, els
símbols i les iniciatives destinades a reforçar l’espanyolitat, són, també, una
imposició i formen part de la mateixa estartègia anti-democràtica. D’aquí,
evidentment, la importància, també simbòlica, de les recents consultes per la
independència.

Les banderes espanyoles i el
retrat del Borbó als edificis públics participen, lògicament, d’aquesta
voluntat d’imposar un  determinat
projecte poític, per això estan protegits pel codi penal. Però, i el toro d’Osborne?
És també un símbol espanyolista? O es tracta, només, d’un reclam publicitari
més o menys connotat? La resposta la donen els mateixos espanyols, posant-lo a
les seves banderes en cel.ebracions patriòtico-esportives de tota mena i
decidint, el govern, per llei, que, malgrat que s’havia de retirar la
propaganda comercial de les carreteres, es mantindria aquesta a causa de la
seva càrrega simbòlica. El volen mantenir a tot el territori de l’estat per què
saben que és un símbol nacional de primer ordre reconegut com a tal arreu del
món. Ells mateixos, doncs, ens conviden, com a independentistes, a rebutjar-lo.

I així s’ha fet. Els darrers anys
el toro del Bruc, l’únic que quedava al principat, ha sigut destruït i tornat a
muntar diverses vegades. Com l’any 2008, quan uns joves de Manresa foren
detinguts a la vora de tant conflictiu animal. Més endavant arribà el judici i
la pena: 12 Euros diaris durant 16 dies (8 cada un). És el sistema anomenat de
les Penes-multa: Si pagues et salves. Un sistema injust que relativitza el
càstig a rebre en funció de la capacitat adquisitiva del presumpte delinqüent.
A la presó, com sempre, els pobres primer. Per aquest motiu, i perquè no es
consideren culpables de res, en Miquel i en Jordi han decidit no pagar la multa
i assumir les conseqüències d’aquesta decisió.

Afegeix un comentari