Adam Majó
Xuts a pals
El toro, molt més que brandy
als Països catalans és ofensiva, no perquè tot el que vingui de ponent sigui
dolent i odíós per definició, en absolut, sinó perquè consolida i reforça una
situació injusta i antidemocràtica: la nostra pertinència a un projecte
nacional, l’Espanyol, per la qual mai ningú ens n’ha demanat la opinió. Una
proposta que seria respectable si s’hagués tirat endavant democràticament,
acceptant-ne la lliura adhesió, o no,
dels pobles als que es proposava, però que s’ha basat, des de fa
tres-cents anys, en l’ús de la força i en la negació d’altres opcions nacionals
en el territori que pretèn abastar. Mentre els catalans i catalanes no puguem
decidir democràticamemnt si volem, o no, mantenir-nos al Regne d’Espanya, els
símbols i les iniciatives destinades a reforçar l’espanyolitat, són, també, una
imposició i formen part de la mateixa estartègia anti-democràtica. D’aquí,
evidentment, la importància, també simbòlica, de les recents consultes per la
independència.
Les banderes espanyoles i el
retrat del Borbó als edificis públics participen, lògicament, d’aquesta
voluntat d’imposar un determinat
projecte poític, per això estan protegits pel codi penal. Però, i el toro d’Osborne?
És també un símbol espanyolista? O es tracta, només, d’un reclam publicitari
més o menys connotat? La resposta la donen els mateixos espanyols, posant-lo a
les seves banderes en cel.ebracions patriòtico-esportives de tota mena i
decidint, el govern, per llei, que, malgrat que s’havia de retirar la
propaganda comercial de les carreteres, es mantindria aquesta a causa de la
seva càrrega simbòlica. El volen mantenir a tot el territori de l’estat per què
saben que és un símbol nacional de primer ordre reconegut com a tal arreu del
món. Ells mateixos, doncs, ens conviden, com a independentistes, a rebutjar-lo.
I així s’ha fet. Els darrers anys
el toro del Bruc, l’únic que quedava al principat, ha sigut destruït i tornat a
muntar diverses vegades. Com l’any 2008, quan uns joves de Manresa foren
detinguts a la vora de tant conflictiu animal. Més endavant arribà el judici i
la pena: 12 Euros diaris durant 16 dies (8 cada un). És el sistema anomenat de
les Penes-multa: Si pagues et salves. Un sistema injust que relativitza el
càstig a rebre en funció de la capacitat adquisitiva del presumpte delinqüent.
A la presó, com sempre, els pobres primer. Per aquest motiu, i perquè no es
consideren culpables de res, en Miquel i en Jordi han decidit no pagar la multa
i assumir les conseqüències d’aquesta decisió.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és que estigui d’acord amb els fets bèl·lics, bretolades, destrosses, agressions, violència…
De fet l’acció d’aquests joves, comparada amb altres, és ben poca cosa.
Dintre de la nostra societat sovint es donen situacions incíviques, bufetades, crits, agressió a la dignitat de les persones, destrosses del mobiliari públic on també s’hi pot trobar orina i excrements de persones i “d’animals i els seus amos”, llançaments d’objectes que es produeixen en l’àmbit esportiu o polític, les mostres de falta de respecte dels propis esportistes o entrenadors, els “lladres d’élite o personatges vips” que no van a la garjola… i es té la sensació que res de tot això s’atura i es recondueix.
Tot plegat fa que pensar que els pobres nois són víctimes d’un sistema permissiu segons l’estratificació social i/o econòmic.
Deixem els animalons en pau, que prou que s’ho mereixen, i afrontem el veritable problema:LA COLONITZACIÓ QUE ENS PORTA A:
1. IMPOSTOS COM SI ESTIGUESSIM EN UN RÈGIM DE DOMINI FEUDAL DEL SEGLE XXI.
2. ALA DISCRIMINACIÓ I A LA MARGINALITAT DINTRE DEL “REINO DE ESPAÑA”.
3. AL REBUIG I L’OFENSA CULTURAL I HISTÒRICA DEL NOSTRE PETIT GRAN PAÍS.
I ALS QUI NO ELS HI AGRADI QUE FOTIN EL CAMP, DESAGRAÏTS, QUE NINGÚ ELS OBLIGA A ROMANDRE EN EL NOSTRE PAÍS DEMOCRÀTIC I D’ESPERIT LLIURE DE CATALUNYA.
I EL “REINO DE ESPAÑA” QUE ENS DEIXIN EN PAU SI TENEN XENOFÒBIA ALA NOSTRA ÈTNIA, PERQUÈ TANTA HIPOCRESIA.