L’Oriol

Parteixo de la suposició, encara no confirmada, que la CUP no presentarà candidatura pròpia a les eleccions europees del 7 de juny. L’experiència d’ara fa quatre anys, la manca de consens i la limitació de temps, així m’ho fan pensar.
En aquest cas, la meva proposta és, serà, si trobo la comprensió inicial necessària, donar suport explícit a la candidatura de l’Oriol Junqueras, dit d’una altre manera, demanar el vot per ERC. Ni més ni menys.

Que és que m’he oblidat de tot el què ha fet aquest partit per desactivar i fagocitar l’independentisme combatiu des de principis dels anys 90? No, en absolut. Que és que no veig que la seva obsessió per participar en governs i  institucions diverses els ha portat a avalar i justificar l’actual marc legal emanat –de pirineus en avall- de la constitució del 78? Ho tinc claríssim. Que potser vull passar per alt que després de 5 anys i mig al govern de la Generalitat, els resultats concrets, en mesures que millorin la qualitat de vida de les classes populars i que ens facin avançar cap a la independència- són mínimes? Ho tinc molt present. Així, quin sentit podria tenir demanar el vot per una persona que es presenta a les llistes d’una organització política amb la que, ara per ara, me’n separen tantes coses? Doncs ell, l’Oriol. Dubto que ningú que hi hagi treballat o que hi hagi coïncidit en algun dels centenars d’actes, xerrades i activitats en les que en Junqueras ha participat, posi en dubte el seu compromís amb el país i la gent que hi habitem. Un compromís sincer i, anava dir, desinteressat, però no ho dic perquè sempre hi he vist un interès claríssim, el de impulsar i reforçar la lluita per l’alliberament nacional. I sempre des d’un punt de vista clarament d’esquerres i anti-imperialista, però allunyat de clixés, anàlisis simplistes i doctrinarismes varis.
Als parlaments europeus –a Brussel.les i a Estrasburg- un diputat més o menys difícilment decantarà majories, ara bé, una persona, amb capacitat, temps i mitjans, per contrarestar la imatge distorsionada i perillosa que donen en Vidal-Quadras  i companyia és , no interessant, sinó vital, indispensable.
Ara que de forma precipitada i un xic confusa s’ha muntat una manifestació a la capital Belga i que sembla que comencem a entendre que el procés cap a un estat propi necessita, sinó la col·laboració, si al menys una certa comprensió internacional, ara, no ens podem permetre el luxe de desaprofitar la feina d’un militant, perquè l’Oriol és un militant, en un àmbit com aquest.
Que això, demanar el vot per ERC el 7 de juny, pot perjudicar a la CUP? Potser si, no ho tinc tan clar. Podria ser fins i tot una bona ocasió per demostrar que nosaltres som diferents, que posem per davant l’avanç de la lluita, també en el front institucional, que els estrictes interessos de “partit”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *