La setmana passada vaig poder ser a Leicester per veure a l’USAP enfrontar-se a l’equip local, els Tigers. Hem anat 7 cops a veure l’equip de Perpinyà a la Gran bretanya i només els hem vist guanyar dos cops, a Rotherham, contra un equip que acabava de pujar al màxim nivell, i a la capital de Gales, contra un Cardiff que jugava amb un Jonah Lomu crepuscular que intentava posar-se en forma per l’últim mundial. Són camps molt difícils. Hi fa molt fred, que quan ets lluny de casa es nota més, i el públic és radicalment diferent al d’aquí. T’aplaudeixen quan surts, mantenen un silenci absolut en els teus xuts a pals i agraeixen les jugades ben trenades, però anímen incondicional i ininterrompudament al seu equip. Amb aquelles grades verticals, a peu dret, i sense tanques que separin del terreny de joc, els jugadors han de notar la presència del públic de forma especialment intensa.
Leicester –s’ha de pronunciar Leisste’– és una ciutat relativament petita -300.000 habitants- bolcada amb el Rugby i orgullosa de tenir un dels equips més potents del continent. El camp (18000 espectadors) s’omple cada setmana i l’afició és extremadament amable i amistosa amb els seguidors dels equips visitants. Malgrat els litres de cervesa consumida, la barreja d’aficionats i l’absència d’agents de l’ordre, és impossible percebre actituds hostils o mirades desplantes. Si jugues bé, i l’USAP va jugar bé, et feliciten, i sinó, també. Definitivament, un camp de Rugby britànic és la demostració pràctica de que 2000 anys de civilització occidental no han estat un fracàs absolut.
La resta de la història ja la deveu haver llegit. Els sang-i-or van jugar bé a Anglaterra però un parell derrors greus de l’arrier, el sudafricà Burger, van permetre als Tigers acabar guanyant per 38 a 27. A casa, diumenge passat, i amb en Carter –l’All Black considerat el millor 10 del Rugby mundial- al camp, l’USAP es va imposar i manté les opcions de classificar-se pels quarts de la Heineken Cup. El proper partit, decisiu, a casa conra els Ospreys galesos, el 17 de gener.
Per cert, apart del lamentable anunci de Pepsi, us heu fixat amb els colors de la nova samareta de l’USAP? No és, evidentment, cap casualitat.
Bones Adam
Encara entreneu a Rugby a les instal.lacions del Congost alguns vesprés entre setmana? Em faria gracia probar-ho. Soc un nyicris escanyolit però m’agrada l’esport.
Posa’t en contacte en cas afirmatiu
Gracies i Salut
Ah i recorda pq a Manresa no hi fan res: Manres (http://www.manres.blogspot.com)