Adam Majó

A Manresa hi ha una sensació generalitzada que des de l’Ajuntament s’actua amb prepotència, sense tenir en compte les opinions dels veïns i veïnes, debatent poc i rectificant mai o gairebé mai. Considero, i així ho he de dir, que aquesta opinió més o menys estesa és exagerada, excessiva, però no del tot injustificada. Vull dir que sí, que sovint des de les regidories diverses es tendeix a pensar que els demés no tenim prou informació o documenatció per a opinar sobre com ha de ser una plaça o sobre si s’ha de construïr tot un barri nou, per exemple. Com s’explica, sinó, que en els darrers 30 anys no s’hagi convocat ni una sola consulta pública, tot i que la llei així ho permet? Sí, ja se que l’equip de govern ha de tenir marge d’actuació per aplicar el seu programa, i que no es pot estar consultant cada una de les decisions, ara bé, parar una mica més d’orella, parlar amb la gent i mirar d’arribar a acords negociats es podria fer bastant més sovint. D’aquesta manera, a més de fer més democràtica i participativa la gestió municipal, potser ens estalviaríem  els disgustos i els diners que ens estan costant  els diferents processos judicials en que s’ha vist involucrat aquest ajuntament. Des del llarg afer del Casino, fins al possible plet per la propietat del retaule de Salellas, passant pel que es va perdre a la plaça Bages o l’increïble cas dels actes festius a la via pública recentment sentenciat. Potser alguns d’aquests litigis era inevitable, però estic segur que amb una més gran capacitat i voluntat negociadora per pàrt de l’alcalde i la resta de regidors i tècnics municipals  n’hagueren pogut evitar més d’un.

Aquesta dificultat per a arribar a acords d’aquests que s’en diuen guanya-guanya és també especialment preocupant pel que fa a la relació amb la plantilla del propi ajuntament. Ara venen restriccions financeres, caldrà ajustar despeses i això eafectarà inevitablement a la principal partida presupostària, el personal. No es podrà contactar i caldrà readaptar l’organigrama a les noves necessitats. Per a aconseguir que aquest procés sigui un èxit  i que els serveis que presta l’ajuntament no empitjorin, serà indispensable la complicitat dels treballadors i treballadores de la Casa gran i no estic gens segur que aquest equip de govern sigui capaç d’aconseguir-la.

La prepotència sempre és desagradable, però quan es combina amb el paternalisme resulta especialment insultant. Esperem, per tant, que les dificultats econòmiques acabin també amb els berenars, coffee-breaks i aperitius cortesia de l’ajuntament, amb l’excés de premis i concursets i amb les subvencions arbitràries.