Adam Majó

Xuts a pals

25 de novembre de 2008
8 comentaris

Prepotència

A Manresa hi ha una sensació generalitzada que des de l’Ajuntament s’actua amb prepotència, sense tenir en compte les opinions dels veïns i veïnes, debatent poc i rectificant mai o gairebé mai. Considero, i així ho he de dir, que aquesta opinió més o menys estesa és exagerada, excessiva, però no del tot injustificada. Vull dir que sí, que sovint des de les regidories diverses es tendeix a pensar que els demés no tenim prou informació o documenatció per a opinar sobre com ha de ser una plaça o sobre si s’ha de construïr tot un barri nou, per exemple. Com s’explica, sinó, que en els darrers 30 anys no s’hagi convocat ni una sola consulta pública, tot i que la llei així ho permet? Sí, ja se que l’equip de govern ha de tenir marge d’actuació per aplicar el seu programa, i que no es pot estar consultant cada una de les decisions, ara bé, parar una mica més d’orella, parlar amb la gent i mirar d’arribar a acords negociats es podria fer bastant més sovint. D’aquesta manera, a més de fer més democràtica i participativa la gestió municipal, potser ens estalviaríem  els disgustos i els diners que ens estan costant  els diferents processos judicials en que s’ha vist involucrat aquest ajuntament. Des del llarg afer del Casino, fins al possible plet per la propietat del retaule de Salellas, passant pel que es va perdre a la plaça Bages o l’increïble cas dels actes festius a la via pública recentment sentenciat. Potser alguns d’aquests litigis era inevitable, però estic segur que amb una més gran capacitat i voluntat negociadora per pàrt de l’alcalde i la resta de regidors i tècnics municipals  n’hagueren pogut evitar més d’un.

Aquesta dificultat per a arribar a acords d’aquests que s’en diuen guanya-guanya és també especialment preocupant pel que fa a la relació amb la plantilla del propi ajuntament. Ara venen restriccions financeres, caldrà ajustar despeses i això eafectarà inevitablement a la principal partida presupostària, el personal. No es podrà contactar i caldrà readaptar l’organigrama a les noves necessitats. Per a aconseguir que aquest procés sigui un èxit  i que els serveis que presta l’ajuntament no empitjorin, serà indispensable la complicitat dels treballadors i treballadores de la Casa gran i no estic gens segur que aquest equip de govern sigui capaç d’aconseguir-la.
La prepotència sempre és desagradable, però quan es combina amb el paternalisme resulta especialment insultant. Esperem, per tant, que les dificultats econòmiques acabin també amb els berenars, coffee-breaks i aperitius cortesia de l’ajuntament, amb l’excés de premis i concursets i amb les subvencions arbitràries. 
Per què hi anem
23.10.2012 | 4.59
Prova
07.07.2008 | 10.52

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Els savis grecs parlaven d’oligarquia quan en les antigues polis de l’Hèl·lade el govern aparentment no monarquic, es a dir que no el regentava una sola persona, estava sota les mans de les figures més eminents i riques.

    Clístenes, pare de la democràcia grega, va repartir la població d’Atenes en deu tribus, el que avui electoralment anomenem circumscripcions. Qualsevol ciutadà, per pobre que fos, deixava de ser un idiotés (asocial) per convertir-se en un polités (persona amb dret a intervenir a la vida pública).

    El ciutadà convertit en polític, en època de Pericles, gràcies al seu verb, aconseguia que es votessin favorablament les seves propostes, va rebre el nom de demagog (‘el que condueix el poble’), avui en dia aquest terme ve a representar tot el contrari. Les persones que no tenien facilitat de paraula sempre podien recorrer als escriptors de discursos per fer la seva feina.

    Aquest miniresum de la Grècia Clàssica (tot historiador ha d’apendre d’on ve la democràcia) ens mostra les obietats que els antics grecs veien de l’us de la politica i el poble al que havien de sotmetre’s, amb l’unica diferència que els grecs tenien esclaus reconeguts i al segle XXI, la meitat de la població catalana pot caure en risc de precarietat i vorejar perillosament el llindar de la pobresa si l’economia capitalista liberitzada feroçment i els politics que governen no fan res per aturar-ho

    Jordi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.