Adam Majó
Xuts a pals
30 de setembre de 2008
10 comentaris
Regidors i regidores.
Vagi per endavant que des de la CUP no estem gens satisfets amb els resultats de gairebé 10 anys de tripartit a l’Ajuntament de Manresa, i que ens hem oposat als augments de sous que s’han atorgat els regidors d’aquest ajuntament per considerar-los excessius en relació als salaris que cobren la majoria de manresans i manresanes.
Fets aquests aclariment he de dir, perquè així m’ho sembla després de 8 mesos de fer de regidor a l’oposició, que, majoritàriament, els membres de l’equip de govern dedíquen una pila d’hores a la seva tasca, que ho fan tan bé com poden, tot i que amb això no sempre n’hi hagi prou, i que m’estranyaria molt que cap d’ells s’embutxaqués un sol euro més del que els pertoca legalment. Malgrat això em consta, i aquí és on volia anar a parar, que tant la seva dedicació com la seva honestedat és àmpliament qüestionada, per dir-ho fi, des de sectors molt diversos de la ciutat. Hi ha molts pàïsos en que la gent no pot militar o votar l’opció política que els sembla més convenient (Euskadi, per exemple), aquí, de moment, les portes de tots els partits són obertes, quí vulgui fer política al seu poble o ciutat té opcions diverses per escollir i, si no n’hi ha cap que li agradi prou, sempre pot buscar gent que pensi com ell, o ella, i crear una llista d’electors o treballar en els moviments socials. El què no sembla acceptable és mal-parlar sistemàticament de la gent que es dedica a la poliítica sense presentar mai alternatives ni oferir-se a fer la feina que cal fer.
El què tampoc pot ser és que els mateixos regidors i regidores acceptin aquest estat d’opinió i aguantin estoicament com la gent els falta al respecte o els insulta en actes públics o reunions diverses. Passa sovint. Permetre segons quin tipus d’acusacions i actituds ofensives només confirma la sospita generalitzada d’ineptitud i manca d’honestedat. I s’equivoquen també, des de l’equip de govern manresà, pensant que es guanyaran el recolzament i la simpatia popular a base de no prendre decisions controvertides i dedicar esforços i diners a activitats amb ressò mediàtic i resultats immediats. Concursos, exposicions, jocs de taula, espèctacles gratuïts, campanyes de conscienciació de dubtosos resultats, aperitius, projectes participatius poc participats, cicles literàris, botifarrades, xerrades amb famosos… són activitats que estan molt bé però que són més pròpìes d’una associació cultural que d’un ajuntament, l’objectiu del qual hauria de ser fer d’aquesta ciutat un lloc millor per viure-hi tots plegats, solucionant els problemes que són de la seva competència directe i denunciant als culpables polítics i econòmics d’allò que no pugui resoldre directament. I crear, això sí, les condicions socials i materials, perquè la gent puguem organitzar totes aquelles activitats associatives, culturals o esportives que creguem convenient. Perquè és afrontant els problemes de fons, i no aguantant insults o regalen festes i berenars, com la política pot tornar a guanyar el prestigi que ha perdut.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Celebro aquesta aportació, Adam.
Del ajuntament de Manresa actual tot és possible, malgrat el deficit que “no pare la fiesta”, per cert encara hi ha els “famosos” administradors col·locats per l’alcade Camprubí. Perque aquests senyors ni tan sols són regidors i cobren un “pastón”. llarg…
Com diria Zaplana allà el 1994: “Yo he venido aqui para forrarme”
Bona aportació Adam.
Jordi
També m’agrada l’aticle!!!
Això és normal. Els regidors són els màxims responsables de la gestió política de la ciutat. Són allí perquè han volgut ser-hi i tenen una responsabilitat molt gran que els ciutadans tenen l’obligació de fiscalitzar constantment. El problema no és aquest. El problema és que aquests mateixos ciutadans descarreguen contra aquests regidors responsabilitats que no són seves o hi afegeixen un plus d’agressivitat perquè no s’atreveixen a enfrontar-se i a criticar de la mateixa manera a altres responsables “socials” que també els putejen la vida: el cap de la seva empresa (que no em faci fora), el constructor propietari de mig poble (potser algun dia em donarà feina) o la Caixa del costat de casa (ves que no em retirin la hipoteca). Molt menys sovint els veuràs enfrontant-s’hi de cara a aquests.
La mà invisible (i la incompetència i “cutreriu” de molts d’aquests responsables polítics, potser exceptuant els de Manresa 😉 ha aconseguit que tot es focalitzi sobre la política i ens oblidem dels principals responsables de les nostres angoixes. Ara amb la crisi potser hi podem posar una mica de remei i senyalar els culpables de fons.
D’acord amb el que dius, no ho sembles però ets força assenyat!
Tal com està el panorama, molts i moltes hem optat per insultar al politic com a responsable de tots els nostres mals, peró la realitat palpable es que el politíc actual es una peça més del gran taulell de les empreses, bancs, inversosrs, constructors…
Ara amb la “crisi” els politics veuen com els ciutadans descarreguen la seva fobia contra ells, peró en realitat el culpable es l’empresari explotador, la patronal i els seus beneficis, els “jefes” cabrons, les hores extres que no es paguen, i el consum inebitable de molts de nosaltres…
Potser el politic fa coses malament, peró d’altres se’n porten pitjor pero tothom calla no fos cas que ens fotessin al carrer, o el banc m’embargui el cotxe.
En fi que els regidors d’una ciutat com Manresa, i d’altres per suposat, són simples observadors del delcivi economics de la classe mitjana, mentrestant d’altres inverteixen a Europa del Est i nord d’Africa perque veuen que els pastis s’esta acabant.
Salutacions a tots!
Jordi