La Diagonal i la Carretera de Vic.

A Barcelona tenen un carrer molt ample, la Diagonal, pensat originàriament per travessar la ciutat i  accedir al centre de manera més o menys ràpida. De la mateixa manera que amb l’aparició de les variants, molts pobles de la comarca han convertit la carretera vella en una mana de passeig central, també l’aparició de les rondes i l’evidència que només la millora del transport públic pot facilitar la mobilitat en una gran ciutat moderna han suposat el re-plantejament d’aquesta gran avinguda Barcelonina. Així, l’ajuntament d’allà  ha anunciat la intenció d’unir el Tram-baix i el Tram-Besós per la Diagonal, reduïr-hi la circulació d’automòbils i eixamplar-ne les voreres.  Ho han anunciat ara, no perquè la transformació sigui imminent, sinó perquè consideren que aquesta és una aposta estratègica que cal preveure amb temps i que cal explicar obertament als ciutadans des del primer moment. No m’agraden moltes coses de les que s’estan fent a Barcelona, però cal valorar positivament que compti amb un govern que pren decisions i que té una certa visió, encertada o no, de cap on vol anar. Al contrari d’aquí a Manresa on sembla que l’alcalde i el seu equip es dediquin més a anar tapant forats i a mirar de fer content a tot-hom, que a encarar el futur prenent decisions ambicioses, i sovint difícils, però positives a mitjà i llarg termini.

El paral·lelisme entre la Diagonal i la nostra carretera de Vic (i de Cardona) és evident. Al 2011, en principi, arriba el tren-tram per al transport de viatgers entre Súria, Sallent i Manresa. Aquest és un tipus de ferrocarril lleuger que un cop a la ciutat es converteix en tramvia i la idea, citada al pla d’infraestructures de la Generalitat, és que la línea es prolongui fins a Sant Joan de Vilatorrada passant pel centre de la ciutat. Així doncs, i si tenim en compte ja no són els únics accessos possibles a la ciutat, reduïr el trànsit a les carreteres de Vic i de cardona a un càrril en cada direcció, eixamplar  i arbrar-ne les voreres (eliminant, sí, aparcament en superfície), deixar espai per un carril bici i posar-hi el tramvia hauria de ser, pensem nosaltres, l’horitzó desitjable. Aconseguiríem millorar, que vol dir reduïr, el trànsit al centre de Manresa, evitaríem la depriment imatge actual d’aquestes dues entrades a la ciutat i eliminaríem l’enorme barrera que suposa aquesta antiga carretera que divideix en dos el nucli urbà.
Ja sabem que les transformacions importants, estructurals, no es poden fer d’un dia per l’altre, però estaria bé que des de l’equip de govern es digués si aquest és el model al que es vol arribar, o no. Perquè deuen tenir algun model, oi?


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *