L’urna de l’honor

El segle XVI l’imperi rus funda una ciutat fortificada a la riba oest del Volga per defensar la seva frontera sud i, alhora, preparar-se per seguir eixamplant l’imperi en direcció al Caucas. L’anomenenTzaristyn.
Segles més tard, aquesta ciutat és durament atacada per l’exèrcit blanc durant la guerra civil posterior a la revolució d’octubre de 1917. El comandant de l’exèrcit roig que defensa la plaça és un georgià anomenat Josep Stalin. El 1924,  aquesta ciutat canvia el seu nom pel de Stalingrad en honor al que aleshores ja és el cap d’estat de la Unió Soviètica.

Febrer de 1943.  El sisè exèrcit alemany capitula en aquesta mateixa ciutat i la guerra, i la història, fa un tomb. Stalingrad ha quedat totalment destruït i la seva reconstrucció està pensada com un homenatge als màrtirs que hi han deixat la pell. Tot i això, l’any 1961 el nou president del Soviet Suprem, en Nikita Khrushev, ordena canviar-li el nom pel que encara té actualment: Volgograd.
Vaig tenir la sort de ser-hi l’any 2006. Era l’estiu, feia molta calor i al recinte on hi ha  una enorme estàtua de la mare pàtria conduïnt el poble a la victòria, i la flama perenne en record dels combatents morts, la noia que m’acompanyava es va estirar en un banc de pedra per descansar un moment. Immediatament van aparèixer dos policies disposats a endur-se’ns per considerar que no estavem tenint l’actitut adequada per un lloc sagrat com aquell. Ells no parlaven anglès i nosaltres no sabiem rus i ens va costar una bona estona convence’ls que no preteníem faltar al respecte a ningú sinó tot el contrari –de fet, havíem fet 5000 quilòmetres per poder-ho visitar!-
Segurament els russos es passen, però el cert és que un espai on s’honora els morts d’un fet histrotic important per una determinada col·lectivitat bé es mereix una certa consideració. De fet, només conec un país on, fins i tot per la diada nacional, el lloc on es recorden els màrtirs es converteix en un mercat de xapes, adhesius i semarretes. Aquest país és el nostre i el lloc, us ho podeu imaginar, el fossar de les Moreres. Tan costaria posar les paradetes al Born o a l’arc del triomf, i deixar el recinte estricte del fossar per a les flors, els himnes i la reflexió?
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *