Plaça de la reforma. Manresa.

A la plaça de la Reforma hi ha un cartell que diu: Inici d’obres, juliol del 2005, durada, 18 mesos. Ara fa, doncs, tres anys que van començar i un i mig que haurien d’haver acabat. Ningú sap quan estarà finalment enllestida ni com dissimularan els enormes murs de formigó que en el 3D que van presentar inicialment semblaven molt més baixos. Per commemorar tan lamentable aniversari he rescatat un vell article de principis de l’any 2005.
(…) Una obra d’aquest abast té tres inconvenients bàsics: és lenta,
cara i molt molesta. L’alternativa que nosaltres sempre hem defensat, i
que mai des de l’ajuntament s’ens ha contra-argumentat, és la d’un
aparcament vertical en un dels solars del Passeig del riu, al costat (o
en lloc) dels futurs jutjats o entre l’hotel i l’escola. Aquesta opció
aprofitaria el desnivell entre el riu i el nucli antic, tot fent entrar
els cotxes per baix i la gent per dalt, costaria molts menys diners,
requeriria molt menys temps i provocaria moltes menys molèsties als
veïns.
La perforació d’un enorme forat al mig d’una zona habitada és garantia
de pols, fang i soroll durant com a mínim dos anys. Si algú vol saber
fins a quin punt és díficil conviure amb una obra així farà bé de
demanar-ho als veïns que queden al carrer Barreras.

Algú podria pensar que la qüestió econòmica no és important perquè s’en fa càrrec l’empresa concessionària del futur aparcament. Però és que resulta que l’ajuntament també hi fa inversió, doble en aquest cas. Per una banda hi destina una quantitat important, més de 6 mil·lions d’Euros (1000 mil·lions de pessetes), i per altra, els propers anys, deixa de recaptar molts més diners provinents de les zones blaves, la grua i d’altres aparcaments, a causa d’una re-negociació d’aquestes concessions amb l’empresa adjudicatària del aparcament de la Reforma.
En definitiva, si l’equip del govern d’en Valls hagués desestimat aquest projecte faraònic i hagués optat per un de més modest, pràctic i barat, ara ja faria anys que tindríem aparcament en aquesta àrea del barri antic, amb els conseqüents afectes positius sobre la mobilitat, l’activitat econòmica i la qualitat de vida dels veïns. S’haguessin salvat uns arbres grossos com n’hi ha pocs a Manresa i l’Ajuntament hagués pogut dedicar-se a arreglar la cara sud del Puig Cardener i el camí que el circumval·lida, que amb el seu actual estat brut i perillós és un exemple paradigmàtic de la lentitud i la manca d’autoestima amb que s’estem transformant el nucli antic de la ciutat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *