Acabo de sentir a un membre de l’Institut d’Estudis de la
Vall d’Albaida la seva participació en un programa a Ràdio Catalunya.
He escoltat amb atenció els seus comentaris sobre la iniciativa "Ací
estem" que es va promoure des de l’IEVA i de l’èxit aclaparador que la
proposta ha rebut des de molts indrets.
Me’n alegro molt de la iniciativa i des de Sant Cugat del Vallés us
vull fer arribar la meva felicitació personal a tots aquells que heu
participat. L’èxit d’aquesta crida demostra que "ací esteu" i que no
esteu sols. Vull donar-vos ànims per que seguiu endavant defensant la
vostra llengua, el territori i la vostra cultura de les agressions
externes i internes que patim cada dia.
La meva àvia era Paquita la molinera, nascuda a Cocentaina, a tocar de
la Serra de Mariola. Va viure més de 30 anys amb nosaltres i mai vàrem
parlar castellà (això va ser abans que el valencià fos declarat idioma
diferent del català). Els meus fills, per quarta generació, segueixen
fent ús de la nostra llengua comuna amb els seus cosins que encara
viuen a Cocentaina o a Alcoi, uns 500 km al Sud de Sant Cugat del
Vallés. Mai parlem castellà entre nosaltres. Aquí a Catalunya tenim
viva una il.lusió nacional que som conscients que és difícil
d’aconseguir, però ens mantenim "tossudament alçats". La qüestió
catalana la veiem complicada, però és que ja fa temps que hi ha una
negra tristor a la nostra consciència col.lectiva que ens diu que la
"qüestió valenciana" està més que perduda i no té futur. Desànim.
Mentida !!. Amb el vostre blog ens demostreu que estem del tot
equivocats, que hi ha esperança !!. Sovint els meus familiars d’Alcoi
em diuen que troben greus dificultats per educar els seus fills en la
seva llengua i costums. Em diuen que un mal greu dels valencians és que
no tenen un sentiment nacional prou fort. Però amb "Ací estem" veig que
sí que hi ha sentiment nacional. Veig que hi ha molta gent compromesa
en un projecte comú, grans i joves. Estic molt content d?aquest fet.
Benvinguda aquesta iniciativa i totes aquelles que segueixin aquest camí.
El mal ve d’Almansa. A Almansa i a Xàtiva els valencians del sud van
perdre, però els valencians del nord també vàrem perdre molt. Llavors
ens van vèncer perquè no estàvem cohesionats. Avui, ells segueixen
guanyant perquè no estem units. Separats farem poca cosa. Junts tenim
molt a guanyar. Si els Països Catalans existeixen, o si, per evitar
suspicàcies, els hi donem un altre nom (el que vulgueu !, tan se val !,
a qui li importa un nom quan ens juguem el dret a la existència ??), si
els Països Catalans existeixen, dic, el dia de la batalla d’Almansa bé
que podria ser la diada nacional de tot plegats, valencians, catalans i
mallorquins. Aquí vam començar a perdre les nostres formes de viure i
les nostres formes de con-viure.
Rebeu una forta abraçada.
Ànims i endavant!!
Xavier Molero. Sant Cugat del Vallés. Abril 07.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!