acicastello

Castelló de la Ribera

24 de setembre de 2007
0 comentaris

Unió i desunió en l?educació

El
pare li diu al fill quan vages a gitar-te no poses els peus en terra
que el constiparàs. El xiquet es gira cap a la mare i esta li diu això
mateix. Aleshores, mira cap els avis i estos refermen els preceptes
dels pares. El xiquet se?n va al llit i quan, sense voler, posa un peu
en terra, exclama: no xafes terra que em constiparé! (1)

Una acció educativa amb un final feliç. La clau: els seus formadors estan d?acord i actuen com un conjunt, tot posant-li límits. El xiquet els percep com un tot, com un ?altre significatiu? que diria G.H.Mead (1) i no li queda més opció que fer seus els preceptes d?estos, com bé indica la seua graciosa exclamació del final.

Si
els educadors estan dividits el resultat és ben diferent. El xiquet, en
comptes de vore?ls com un ?altre generalitzat ?, els copsa com a
persones diferenciades amb opinions contràries. Davant dels missatges
contradictoris, el xiquet, bé se sumirà en la confusió i la
desorientació ( no sap a què atenir-se ), bé acabarà fent allò que li
done la gana ( i els pares tirant-se la culpa l?un a l?altre ). En
qualsevol cas, no interioritzarà la llei.

Vegem
el segon supòsit d?este exemple. Un xiquet d?uns quatre anys està
jugant en el sofá de la saleta. Sa mare li diu que ja és hora que se?n
vaja a dormir. El xiquet es nega i li demana a son pare de quedar-se
més temps. El pare, tot desautoritzant a la mare, el deixa.( Els avis
no els posem per a no embolicar més el maixó ). L?assumpte acaba amb
els pares discutint i el xiquet eixint-se?n amb la seua. A afegir-hi,
si esta seqüència és regular este xiquet ni tindrà límits en els altres
àmbits de la seua vida, ni tolerancia a la fustració.

L?acord
o el desacord total dels educadors no se solen donar en la realitat.
Per tant, hem de prendre les anècdotes remarcades com a casos tipus que
mos permitisquen vore una fòrmula factible en la criança dels xiquets.
A saber, un compromís dels educadors en, per una banda, actuar en
conjunt davant d?ells, per l?altra, resoldre per mitjà del diàleg les
diferencies entre bastidors. Ni que dir que este pas permetrà posar en
marxa un procés d?unificar postures educatives a partir de les que ja
es tenen en comú.

L?asumpte
és ben complex. Amb tot, m?atreviria a dir, tot cenyint-me al cas dels
pares, que l?avinença o desavinença conjugal influeix en la unió o
desunió en l?acció educativa i viceversa. D?ahí, que una cosa tan
senzilla en el paper siga tan difícil en la pràctica.

Però, com que està en joc la racionalitat i el codi moral i conductual de les futures generacions, no hi ha més alternativa que resoldre els nostres problemes personals que ho puguen obstaculitzar.

(1) Espíritu, persona y sociedad. G.H.Mead. Ed. Paidós

Eugeni Gregori Climent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!