acicastello
Castelló de la Ribera
No fa massa temps vaig tenir un important empitjorament
en la meua salut que em va portar a un ingrés hospitalari, en el qual
després de diferents proves em diagnosticaren una malaltia important,
un càncer, paraula maldita que hui en dia, no necessàriament hem
d?associar a mort, tot i que n?és una paraula que imposa molt.
en la meua salut que em va portar a un ingrés hospitalari, en el qual
després de diferents proves em diagnosticaren una malaltia important,
un càncer, paraula maldita que hui en dia, no necessàriament hem
d?associar a mort, tot i que n?és una paraula que imposa molt.
Durant aquest procés han sigut moltes les persones que
s?interessaren pel meu estat de salut, directament o indirectament, amb
visites a l?hospital, per telèfon o preguntant als meus familiars i
amics. A totes i a tots, en nom meu, de la meua dona i els nostres
fills, i de les nostres famílies, us donem les més sinceres gràcies pel
vostre interés i pels vostres ànims.
Quan
s?està en un procés d?una malaltia important, comences a donar-li més
valor a coses que fins aquest moment t?havien passat desapercebudes.
Comences a descobrir els autèntics valors que podem transmetre a través de les paraules, siguen monosíl·labs, bisíl·labs o trisíl·labs (ànim, a per ell, avant, de veritat el veig bé, com va, etc…) i, per mitjà de les accions ( una carícia, un bes a l?aire, una encaixada de mans, una tancada d?ull, una abraçada, etc…). Paraules i accions que fins aquest moment eren intranscendents o que per sí mateix i de manera aïllada tenien poc de sentit per la manera de viure el dia a dia. Però, quan sense llàstima, aquestes paraules i accions s?expressen amb sinceritat, arriben al malalt com solidaritat i complicitat, són aportacions valuoses perquè la persona malalta no decaiga, són l?ajuda necessària per continuar la lluita. Aquestes
mostres d?afecte són el medicament de reserva miraculós que guardem en
bosses invisibles per poder usar-lo en els moments durs de solitud i
defalliment. En aquests moments, quan tot es veu de color negre, els
vostres medicaments són la nostra millor ajuda, obren en nosaltres el
prodigi salvador per poder seguir endavant.
He aprés que dins del procés de la malaltia hi ha uns terminis i s?han de practicar
unes proves per comprovar l?estat d?aquesta i, quina és la resposta del
malalt al tractament. La meua primera prova varen ser unes anàlisis que
determinaven els marcadors de la malaltia. Encara
que els resultats de la prova, indicaren que l?extensió de la malaltia
s?havia reduït, per les explicacions de la metgessa i la cara que va
fer, vaig comprendre de seguida que no eren tot el positiu que els
metges esperaven. Aquest dia em varen posar el tractament i quan vaig
arribar a casa vaig haver de fer ús de les vostres
meravelloses bosses plenes d? ànim i d?afecte que vosaltres m?havíeu
fet arribar des del principi de la malaltia.
s?interessaren pel meu estat de salut, directament o indirectament, amb
visites a l?hospital, per telèfon o preguntant als meus familiars i
amics. A totes i a tots, en nom meu, de la meua dona i els nostres
fills, i de les nostres famílies, us donem les més sinceres gràcies pel
vostre interés i pels vostres ànims.
Quan
s?està en un procés d?una malaltia important, comences a donar-li més
valor a coses que fins aquest moment t?havien passat desapercebudes.
Comences a descobrir els autèntics valors que podem transmetre a través de les paraules, siguen monosíl·labs, bisíl·labs o trisíl·labs (ànim, a per ell, avant, de veritat el veig bé, com va, etc…) i, per mitjà de les accions ( una carícia, un bes a l?aire, una encaixada de mans, una tancada d?ull, una abraçada, etc…). Paraules i accions que fins aquest moment eren intranscendents o que per sí mateix i de manera aïllada tenien poc de sentit per la manera de viure el dia a dia. Però, quan sense llàstima, aquestes paraules i accions s?expressen amb sinceritat, arriben al malalt com solidaritat i complicitat, són aportacions valuoses perquè la persona malalta no decaiga, són l?ajuda necessària per continuar la lluita. Aquestes
mostres d?afecte són el medicament de reserva miraculós que guardem en
bosses invisibles per poder usar-lo en els moments durs de solitud i
defalliment. En aquests moments, quan tot es veu de color negre, els
vostres medicaments són la nostra millor ajuda, obren en nosaltres el
prodigi salvador per poder seguir endavant.
He aprés que dins del procés de la malaltia hi ha uns terminis i s?han de practicar
unes proves per comprovar l?estat d?aquesta i, quina és la resposta del
malalt al tractament. La meua primera prova varen ser unes anàlisis que
determinaven els marcadors de la malaltia. Encara
que els resultats de la prova, indicaren que l?extensió de la malaltia
s?havia reduït, per les explicacions de la metgessa i la cara que va
fer, vaig comprendre de seguida que no eren tot el positiu que els
metges esperaven. Aquest dia em varen posar el tractament i quan vaig
arribar a casa vaig haver de fer ús de les vostres
meravelloses bosses plenes d? ànim i d?afecte que vosaltres m?havíeu
fet arribar des del principi de la malaltia.
Un
temps desprès ha arribat una segona prova, un TAC. Dimecres 16 de maig,
les metgesses m?informaren que els resultats havien sigut molt positius
i, que el tumor s?havia reduït de forma considerable. Estic content i
esperançat, i n?estic completament segur que una gran part de la causa
d?aquesta milloria la teniu totes i tots els que s?heu solidaritzat amb mi i la meua família.
Sé que aquesta guerra no la tinc guanyada encara, però, amb l?ajuda de les metgesses, la medicina i, sobretot l?altra medicina,
la de la solidaritat, l?afecte i l?ànim que m?arriben cada dia de totes
i tots, li he presentat a la malaltia unes credencials per poder-li fer front.
Des
d?ací us encoratge a totes i tots, a què sempre que pugueu feu arribar
aquesta solidaritat i complicitat, directament o indirectament, perquè
de segur que les persones amb malalties importants us ho agrairem de
per vida i de tot cor. Moltes gràcies, força i salut per a tothom.
Ximo Villar
Castelló de la Ribera
www.acicastello.org
temps desprès ha arribat una segona prova, un TAC. Dimecres 16 de maig,
les metgesses m?informaren que els resultats havien sigut molt positius
i, que el tumor s?havia reduït de forma considerable. Estic content i
esperançat, i n?estic completament segur que una gran part de la causa
d?aquesta milloria la teniu totes i tots els que s?heu solidaritzat amb mi i la meua família.
Sé que aquesta guerra no la tinc guanyada encara, però, amb l?ajuda de les metgesses, la medicina i, sobretot l?altra medicina,
la de la solidaritat, l?afecte i l?ànim que m?arriben cada dia de totes
i tots, li he presentat a la malaltia unes credencials per poder-li fer front.
Des
d?ací us encoratge a totes i tots, a què sempre que pugueu feu arribar
aquesta solidaritat i complicitat, directament o indirectament, perquè
de segur que les persones amb malalties importants us ho agrairem de
per vida i de tot cor. Moltes gràcies, força i salut per a tothom.
Ximo Villar
Castelló de la Ribera
www.acicastello.org
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
impressionat realment la teua valentia per parlar tan obertament de la
teua enfermetat, que mab tota la raó, ningú volem nomenar-la. Molst
ànims per a tu i per ala teua família. Estic segur que tots junt sereu
capaços de vencer-la.
Hola Ximo,
M’ha frapat la franquesa del teu post i la normalitat amb què parles de la teva malaltia, i les ganes de superació que traspua, perquè massa sovint ens quedem per a nosaltres mateixos el dolor i el temor que provoca una malaltia important. I finalment qui en rep les conseqüències és la gent que tenim al voltant que és la qui més ens ajuda.
Només et vull expressar la meva solidaritat i enviar-te un abraçada ben forta des de la Plana, la de Vic (la bona).
Molts ànims i el desig que tot vagi bé,
Pep