acicastello
Castelló de la Ribera
Als extrems dels plantejaments polítics democràtics de dreta, centre, esquerra, verds o nacionalistes, es
troben posicions radicals que, de forma també democràtica i no
violenta, plantegen canvis substancials o reformes profundes de les actuals estructures polítiques i socials.
troben posicions radicals que, de forma també democràtica i no
violenta, plantegen canvis substancials o reformes profundes de les actuals estructures polítiques i socials.
Cada dia més, s?intenta confondre el radicalisme polític ("Corrent
de pensament polític que propugna, d?una manera democràtica, reformes
profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials
de l?Estat"), amb el totalitarisme, el fonamentalisme i/o el terrorisme,
els quals propugnen per ordre: bé un sistema polític que reuneix en
mans d?un grup o partit únic tots els poders de l?Estat, sense permetre
l?actuació d?altres partits, que imposa la seua ideologia en tots els
ordres de la vida del país i no té en compte els drets humans (totalitarisme); bé atacar qualsevol desviació del que consideren essencial en el seu sistema religiós (fonamentalisme); bé utilitzar la violència per a aconseguir els seus fins en la lluita social i política (terrorisme).
de pensament polític que propugna, d?una manera democràtica, reformes
profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials
de l?Estat"), amb el totalitarisme, el fonamentalisme i/o el terrorisme,
els quals propugnen per ordre: bé un sistema polític que reuneix en
mans d?un grup o partit únic tots els poders de l?Estat, sense permetre
l?actuació d?altres partits, que imposa la seua ideologia en tots els
ordres de la vida del país i no té en compte els drets humans (totalitarisme); bé atacar qualsevol desviació del que consideren essencial en el seu sistema religiós (fonamentalisme); bé utilitzar la violència per a aconseguir els seus fins en la lluita social i política (terrorisme).
Un plantejament polític progressista radical, en si mateix democràtic i no violent, no s?ha de confondre amb el totalitarisme, fonamentalisme i/o terrorisme. La dreta política espanyola i mitjans de comunicació afins, per exemple, acusen al PSOE de radical, a l?aprovar la descafeïnada Llei de la Memòria Històrica o introduir l?assignatura d?Educació per a la ciutadania, sense denunciar el Concordat amb l?Esglèsia Catòlica. Clar, si això li posen la paraula ?radical?, immediatament, acusen de totalitaristes, fonamentalistes i/o de terroristes,
a aquells que defensen la solució negociada i dialogada per acabar amb
ETA, el Pla Ibarretxe, la devolució dels papers de Salamanca, el no
transvasament de l?Ebre, el nou Estatut d?autonomia de Catalunya, o el
fracassat pacte a Navarra entre PSOE-PSN/NAFARROA-BAI/IU, posem per cas.
a aquells que defensen la solució negociada i dialogada per acabar amb
ETA, el Pla Ibarretxe, la devolució dels papers de Salamanca, el no
transvasament de l?Ebre, el nou Estatut d?autonomia de Catalunya, o el
fracassat pacte a Navarra entre PSOE-PSN/NAFARROA-BAI/IU, posem per cas.
Cada vegada més, qualsevol proposta radical,
de canvi total d?alguna estructura política o social de l?Estat, o del
planeta terra, que vinga especialment des de posicions de progrés, és
posada , amb total intenció de desprestigi i atac furibund, en el
mateix sac d?aquells qui imposen la seua ideologia de partit únic sense
respectar els drets humans (totalitaristes), d?aquells que ataquen a qui es desvia de les seues essències ideològiques religioses (fonamentalistes), o d?aquells qui usen la violència per a imposar els seus fins sociopolítics (terroristes).
de canvi total d?alguna estructura política o social de l?Estat, o del
planeta terra, que vinga especialment des de posicions de progrés, és
posada , amb total intenció de desprestigi i atac furibund, en el
mateix sac d?aquells qui imposen la seua ideologia de partit únic sense
respectar els drets humans (totalitaristes), d?aquells que ataquen a qui es desvia de les seues essències ideològiques religioses (fonamentalistes), o d?aquells qui usen la violència per a imposar els seus fins sociopolítics (terroristes).
Cal reivindicar la paraula ?radical? (democràtic i
no violent), si volem encara defensar canvis substancials o reformes profundes
de l?actual globalització. Per exemple, hauríem de ser, sense complexos, radicals
defensors del fi de la guerra d?Irak i de qualsevol altra situació
de violència col·lectiva o individual. Radicals per acabar amb
l?explotació econòmica i sexual de menors i dones. Radicals en la defensa
del medi ambient, del patrimoni natural i cultural de tots els
pobles del món. En definitiva, radicals en exigir aplicació real dels drets
humans i la pau en tots els racons del planeta Terra.
Moisès Vizcaino Garrido
26 d?agost de 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!