acicastello

Castelló de la Ribera

16 de setembre de 2007
0 comentaris

Quan l?experiència esdevé inútil (II).

L?experiència
inútil, com ja hem vist en l?article anterior, no es pot entendre sense
el context en què es dóna. El rebuig de les vivències negatives per
part del xiquet ?extraordinari? i el de les possitives per part del
xiquet ?disminuït? tenen que vore molt clarament amb les concepcion que d?ells en tenen les respectives famílies.

Una
bona manera de vore esta interacció és prendre com a context les
relacions interpersonals. Analitzar com la patologia d?estes genera
experiències inútils és l?objectiu d?aquest segon article sobre el tema.

Comencem amb uns quants exemples, com ara el cas Bourbouroche (1). El nostre protagonista sorprén a la seua ?querida? Adèle
amb un amant seu. A la ira de Bourbouroche, Adèle li contesta amb un
silenci ple d?enuig i indignació amb el qual li ve a dir que allò
millor serà separar-se.

Borbouroche,
aleshores, li manifesta que estava en un error i que les seues sospites
estaven infundades. En definitiva, li diu que és inocent i que el
perdone. En acabant, carrega contra el veí que l?havia avisat,
titllant-lo de calumniador.

El cas de Swan. El protagonista de ?Un amor de Swan? (2) tenia
una ?querida?, Odette, que li l?havien presentada com una mantinguda,
cosa que va oblidar només enamorar-se d?ella. Un dia, quan es disposava
a enviar-li la seua ?mensualitat?, de prompte es va preguntar si eixe acte no consistia en pagar-se a una dona; si el fet que ella el rebera no la convertia en una mantinguda.

Tanmateix,
l?amor que sentia per Odette li impedia aprofundir en eixa idea.
Aleshores, es va produir un brusc apagó en la seua intel.ligència i no
la va tornar a recuperar fins que es va saber en presència d?una idea
totalment diferent. A saber, pujar-li la ?mensualitat?a Odette per la
sorpresa i alegria que això li faria.

Una
de tipus grupal. Un col.lectiu s?ha forjat la fantasia que són, per la
seua honradesa, puresa, capacitat,…els triats per Déu per a governar
la seua societat. Un d?ells, no massa crèdul, posem que li diguen Esteve, com a conseqüència de les converses amb un amic d?infantesa retrobat, comença a entrevore que els pressupostos del seu grup només
són un mite. Aleshores, Esteve, pres pel pànic a la dissidència i a
l?expulsió de la tribu, esdevé el més ferm defensor de les creences del
seu grup, tot trencant la relació amb el seu amic.

En els tres casos, els nostres protagonistes es trobem amb
un dilema capciós: o prendre de veres les seues experiències o
obviar-les i relegar-les al limbe dels justos. En el primer cas,
conservaran el sentit de la realitat i el segon, s?afonaran en
l?alienació.

Com
que pot més la por a perdre l?altre (-s), les seues experiències
esdevindran inútils. En conseqüència, no solament no n?aprendran res, sinó
que prendran com a fets autentiques falsedats: la inocència d?Adèle, en
el cas de Bourbouroche; l?amor d?Odette, en el d?Swan i el carácter de
veritat absoluta de les creences del seu grup en el d?Esteve.

Una
via equivocada, evidentment, la presa per estos tres perssonatges.
Millor haguera estat prendre?s seriosament les seues vivències i
traure?n trellat, encara que això haguera comportat la pèrdua de les relacions
establides. Allò que hagueren perdut en companyia ? mala, els priva de
la seua visió de les coses ? ho hagueren guanyat en salut mental. No
debades esta rau, com deia el psiconalista Harry S. Sullivan, en la qualitat de les relacions interpersonals. Difícil d?esmenar-li la plana, veritat?

(1) Veure en el meu bloc: ?Quan la percepció no troba subjecte?.

(2) Veure ?A la búsqueda del tiempo perdido?. Tom 1: ?Por el camino de Swan?. Marcel Proust. Alianza Editorial.

Eugeni Gregori Climent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!