acicastello

Castelló de la Ribera

10 de setembre de 2007
2 comentaris

Quan l?experiència esdevé inútil (1)

Les
experiències o són bones o són roïns. Aixina mos ho diu l?opinió comuna
establida i aixina cal que mos ho creguem. Però, com que aquesta visió
té molt de convenció social ? ni és natural, ni científica -, la seua
falibilitat està garantida. En efecte, més allà o més ençà , podem
trobar una altra posibilitat: l?experiència inútil. Aquella
experiència, bé positiva o bé negativa, que, malgrat haver-la viscut,
no la incorporem a mosatros mateixa.

Un
no-aprenentatge, per tant. No hi ha canvis. De pressupostos,
fonamentalment. Una mostra: si algú, en estat paranoic, pren com a real
que el perseguixen, totes les experiències que li demostren que aquesta
creença és un deliri esdevindran inútils. és molt difícil, per no dir
imposible, que canvie els seus pressupostos sense ajuda psiquiàtrica i
que arribe a pensar que és falsa la suposada i diabólica conspiració.

Més
exemples. Esta vegada sobre la relació entre l?excesiva o disminuïda
consciència del propi valor i les experiències inútils. Segons la
psicología cognitivo- conductual, els primers descarten els fets que
desconfirmen que el seu valor és inferior al desitjat i imaginat i els
segons, els que superiors al cregut. En ambdos casos, hi ha una
distorsió de les coses que pot arribar a límits perillosos: la negació
de la realitat.

Posem per cas que a un xiquet la seua familia li ha fet creure contra l?evidència que té talent. Si, per una d?aquelles, fracassa escolarment, allò més probable és que rebutge ser com els altres xiquets, ?nomal?. En
el fons, seguirà creguent-se que és fantàstic, desbalafiant aixina una
estupenda ocasió per a aprendre de l?experiència. Sobretot perquè la
seua familia , malgrat el malguany, seguirà alimentant la llegenda que
ha ordit , per les raons que siguen, en comptes d?atindre?s a allò real.

En
les antípodes, està el cas de les famílies que negativitzen tant als
seus fills que estos acaben per interioritzar un baix concepte de si
mateixos. En conseqüència, no solament atribuixen els seus èxits a tot,
excepte a si mateixos o al seu bon quefer, sinó que arriben fer-ne
percepció inútil (1). Tampoc estos poden millorar la seua situació?
sense ajuda, està clar. La imatge de si mateixos és tan roïn que, ni
mostrant-los com de positiva ha segut la seua experiencia, acepten els
seus encertos. Més: en el supost cas que mirara d?assumir-ho, ja
s?encarregarà la familia d?afonar-lo de nou. Com en l?exemple anterior,
és evident que el xiquet i la familia precisen d ?algun tipus de
teràpia. Si no n?hi ha no pot haver cap tipus de tranformació en cap
subjecte.

En
els dos casos, es pot copsar el carácter de profecía que s?autocompleix
que té la conciencia del propi valor.? és real en les seues
conseqüències?, que diria Thomas (2). Tots dos només fan cas a les
experiències que els donen la raó. El xiquet ?extraodinari ?, a les
positives, tot invalidant les negatives, i el xiquet ?deficient?, les
negatives, tot descartant les positives. O siga, que els nostres
protagonistes refermen amb la seua conducta el valor que ja s?havien
autoarrogat.

Conclusió:
si és cert que arribem al saber per mitjà de la inducció (d?allò
particular a allò general), per la deducció (al revés, d?allò general a
allò particular) o per la combinació de les dos operacions, sempre,
està clar, a partir de l?experiència pròpia i l?aliena, no sé quin
coneixement anem a tindre de mosatros mateixa, dels altres i de le
coses, jugant a l?experiència inútil.

(1) Vegeu el meu article : ?Quan la percepció no troba subjecte?.

(2) Mireu el meu article: ? El real va ser un dia imaginari?.

Eugeni Gregori Climent

acicastelló

  1. Els valors considerats ‘normals’ en un moment determinat per una societat com ‘standards’ i ‘normalitzats’ són sovint subjectius i manipulats pels poders dominants què en realitat podria estar altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!