acicastello

El
nostre home, arribat a la seua maduresa, es veia impossibilitat de
llegir més enllà del pròleg dels llibres, i no perquè tinguera cap
deficiència física o mental, sinó perquè el seu afany per la lectura
només es complaïa en aquest tipus de text. “El pròleg – afirmava
rotundament – és un gènere literari menystingut”. I potser tenia raó,
però comprar un llibre per llegir-se només el pròleg al final resulta
car. No sempre pots trobar una obra com el Prólogo para alemanes
de José Ortega y Gasset, que s’aprofita de cap a peus. Per no
malbaratar la seua fortuna se servia de la biblioteca pública. En temps
de vacances, quan la biblioteca, incomprensiblement, tancava, rellegia
els títols de la seua col·lecció privada.

Els
seus amics parlaven sobre la deriva de la seua afició lectora. Un deia
que així com aquell mal menjador que preferia les peladures a la polpa
de la fruita, així era ell, un mal lector que preferia quedar-se en les
entrades d’un llibre. “En realitat – sospitava un altre – el nostre
amic és un sibarita: en l’amor també hi ha gent que prefereix els
preàmbuls a l’acte amorós”. Un tercer, més práctic, li va recomanar que
aprofitara la seua dèria particular i que fera un estudi sobre els
pròlegs. I això va fer el nostre home. Va posar-se a recollir
informació i va classificar-la en diversos apartats, com l’origen del
gènere, la seua evolució històrica, la terminologia, les tipologies,
l’autoria, pròlegs cèlebres, etc. Al cap d’uns anys de treball minuciós
ja estava preparat per a redactar l’estudi. Va decidir començar, com no
podia ser de cap altra manera, pel pròleg. S’hi va dedicar amb
entusiasme, a fi que la seua redacció arreplegara el bo i millor de
tots els pròlegs de la literatura universal. Un altre grapat d’anys hi
va esmerçar fins aconseguir una obra que ben bé podria considerar-se el
“pròleg dels pròlegs”.

Perquè
el lector es faça una idea de la grandesa d’esperit del nostre home i
de la profunditat i la saviesa amb què va realitzar el seu treball,
citarem les seues últimes línies:

“Perquè,
al cap i a la fi, la vida humana és com un pròleg. Si la vida és un
llibre que es llig, a penes passem del seu pròleg. Si la vida és un
llibre que s’escriu, amb força treballs arribem a escriure’n el pròleg.
I no és perquè la vida siga breu, sinó perquè als sers humans només
se’ns permet albirar el pla de l’obra”.

En posar el punt i final va sofrir un atac al cor i va morir. Descanse en pau el nostre home.

Francesc Xavier Martí i Juan

12 de gener de 2008

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!