acicastello
Castelló de la Ribera
sabem perquè les dones de Castelló, encara que els sàpia mal a alguns
dels nostres amics-parella, no hem demanat als responsables municipals
d?això de la cultura, entesa com creixement personal i comunitari, un
cicle de cinema anual, no una peli, sinó tot un cicle sobre les dones,
ben pensat, des de la participació col·lectiva. Tot un cicle per poder
tractar la nostra situació en la societat actual. Com diu la cançó, tot en la vida és cine…El cine dóna per a molt. Les llums s?apaguen, l?Ideal és a les fosques, les imatges a la pantalla, la música, comença la peli i ja som dins de la història. Vivim
personatges diferents, reals i fantàstics, ens traslladem a altres
èpoques i a països llunyans, riguem, ploren, patim i sentim. Descobrim
que fins i tot, encara podem sentir i emocionar-nos. Estem vives, a
pesar de tot. Seran protagonistes, els nostres somriures, les nostres
llàgrimes, els nostres desitjos, les nostres frustracions… A través
del bon cine podríem conéixer i debatre sobre els temes que ens
preocupen, el nostre paper en la societat de la informació i del
coneixement?, en la societat de la globalització, les problemàtiques
que patim i les solucions que hem d?exigir. Som conscients que ningú
farà més per nosaltres que nosaltres mateixes.
Potser
a la majoria de les nostres parelles, els done igual un projecte de
cine de la dona, ells són feliços, tenen la seua dosi de futbol i
d?altres esports coberta i, ara aviat començarà també Fernando Alonso,
i tots a córrer i fer virgueries al volant.
Però
no, el tema que ens ocupa no és el futbol, a nosaltres el que ens
preocupa és que vàrem votar a EU, entre altres coses, perquè volíem ser
aprenents d?actrius, no d?actrius qualsevol, sinó actrius ?guerreres?
i, per això ens vàrem creure, com el Grouxo, el que van posar els amics
d?EU en el seu programa:
-
Recuperar el projecte de Cine comunitari, (cine de gènere, cine-club, cine d?estudiants, cine infantil)
Pensàvem,
que amb tant de cine, seria la nostra oportunitat. Fins i tot, que si
ens arrimàvem un poquet als que manen, a lo millor ens feien
presentadores de festes o d?alguna cosa, i així, tindríem oportunitat
d?eixir en la radiotelevisió local i ser conegudes i famoses en la
comarca i, per què no en el país. Teníem l?esperança i pensàvem en l?oportunitat de debutar, com la nostra amiga Pe, si la de Volver,
i poder demostrar les nostres virtuts interpretatives. Tenim alguns
amics, o un poc més que amics, que no vos direm, que ens han escrit un
guió en exclusiva, que seria una autèntica bomba. La peli, estaria
rodada integrament a Castelló i arrancaria en la nit de la pantanada
del 20 d?octubre de 1982. El poble a fosques i les vaques i els bous de
la granja passejant pels carrers, la gent fugint amunt cap a
l?Utxera…La part final és la més interessant, la vida actual, però no
seguirem contant perquè es perdria la gràcia. Però no penseu mal, eh!, és una peli d?amor real. Només s?ensenyaria lo justetet i necessari.
ja no hem sabut res més. Una llàstima per a les dones. A lo millor si
que s?ha fet i nosaltres no ens hem assabentat. La veritat és que estem
molt desil·lusionades amb la política i els polítics. De moment
continuarem somiant i lluitant: Cine, cine, cine, més cine per favor, que tot en la vida és cine i els somnis, cine són.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!